lunes, 11 de diciembre de 2017

71-Notes històriques

"Si la quarta part dels autonomenats valencianistes actuaren en llògica conseqüència, els qui estan destruint-nos es dedicarien a fer pintades en us de les llibertats democràtiques, en lloc de manar."

Font: "Brots", per Aureli López (Valéncia, 2003). 

* Aureli López i Muñoz (Paterna, 1943). Escritor i Professor de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat. President de l´Associació d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA). Acadèmic de la RACV. Vicepresident de l´Ateneu Cultural de Paterna. Premi Vinatea 1997. Premi 'Fadrí-D. Josep Mª Guinot a les lletres valencianes' 2012 de l´associació Cardona Vives de Castelló.

N'Aureli López i Muñoz

viernes, 8 de diciembre de 2017

139-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"¿Pero, es parla en Valéncia el català o es parla en Catalunya el valencià? Perque... les primeres manifestacions escrites culturals són valencianes, no catalanes."

Torcuato Luca de Tena (Hoja del Lunes, 20.2.1978).

Font: '¿Llengua valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà)'. La suplantació d´una llengua. Segles XIX i XX. Separata de les conferències impartides en l´Universitat de Valéncia. 2005, per Mª Teresa Puerto Ferre. 

* Torcuato Luca de Tena Brunet (Madrit, 1923-1999). Escritor, periodiste i Acadèmic de la Real Acadèmia Espanyola de la Llengua (RAE).


lunes, 4 de diciembre de 2017

70-Notes històriques

"Nosatres, els valencians, no volem res que no siga nostre. Pero per això mateix, no permetrem que ningú gose tocar ni apropiar-se de res de lo que nos pertany. Valéncia i el seu Regne no volen ser una atra cosa que això: Valéncia i res més que Valéncia, és dir, la Pàtria del Valencians."

Font: Josep Alminyana, 1981.

* Josep Alminyana i Vallés (Cerdà, 1916-Torrella, 2006). Llicenciat en Filosofia i Teologia, religiós, professor i escritor. Membre de Lo Rat Penat i Amunt el Cor. Académic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Traduí al valencià els quatre evangelis i el missal romà i feu un estudi sobre Sor Isabel de Villena, entre atres obres.


domingo, 19 de noviembre de 2017

2-Escritors àraps-valencians els quals floriren durant la dominació sarracena en el Regne de Valéncia

SIGLE XI

ISAC BEN SALAMA ISACI, FILIUS ALCAINI
Valencià. Fon un escritor erudit del sigle V de l’Hégira. Publicà: “Annales hispaniae”, a on se parla dels Pretors, Cónsuls, Jurisconsultors i Poetes célebres, com també de guerres y fortificacions.

SOLIMAN BEN GIOLGIOL
Naixqué en Valéncia. Mege el qual florí en el sigle XI. Escrigué: “Historia Medicorum Hispanorum”. S'ignona a on morí. Se li deu considerar com el primer biógraf mèdic espanyol.

ALI BEN BALBAN
Valencià. Se creu que florí en el sigle XI. Escrigué: “Codex Orthodoxorum Propositorum de traditionibus Divinis”

ALI BEN MOHAMAD ABU ALHASSAN
Valencià, orador i poeta célebre i autor de l’obra: “De similitudinibus”, que solien utilizar en els seus versos els poetes espanyols. Muigué en l’any 1047.

OTHMAN BEN SAID ABU AMRU
Natural de Dénia. Gran Jurisconsultor i filòlec. Escrigué: “Mas de cien tomos de varia literatura”. Muigué en l’any 1052.

ABULMONDER HESCHAM BEN MOHAMAD ALKALBI
Valencià. Escrigué: “Equorum genealogía et historia”. Obra historia-genealògica dels cavalls els quals tingueren entre els àraps més fama i renom. Obra escrita en l’any 1058.

ABDELAZIZ BEN TABET BEN SUAR
Natural de Belala o Volalat, en espanyol i valencià natural del poble de Vallada. Fon un escritor en prou de crèdit. Vixqué en l’any 1061.

ABDELRAHMAN BEN ABDALLA ABU ZAID
Valencià. Despuntà en les matemàtiques i publicà el: “Tratado de arithmetica y algebra”, el qual anava en mans de tots. Muigué en l’any 1063.

ABDALLA BEN MUSA BEN SAID ALANSARI
Se nomenava Alscharaci. Naixqué en Scharaca, és dir, Xérica. Fon un Varó distinguit, aixina per les seues costums com per sa literatura. Muigué en l’any 1063.

AHMAD BEN MOHAMAD BEN HEZBALLA ABULHASSEN
Valencià. Jurisconsult i Pretor de Toledo. Muigué en l’any 1061. Se menciona en la Biblioteca Arabico Hispana, intitulada: Munnus Chronologicum Hispanum de Abulcassen vulgo Ben Paskual de Córdoba.

ABDALLA BEN HAIAN ALRUSCHI
Valencià. Jurisconsult erudit, qui segons Ebn Alcama en “Los Anales de España” fon posseïdor d’una Biblioteca tan sumament gran, que en els seus llibres ompliren els seus hereus 140 sacs. Muigué en l’any 1091.

AHMAD BEN ABDELVALI ABU GUIAPHAR ALBATI
Naixqué en Bata, lloc del Regne de Valéncia. Fon un poeta elegant i erudit. Muigué cremat en l’any 1095 per orde del Rey dels Cristians nomenat “El Emperador” (D. Alfonso de Castilla).

Bibliografía:

  • "Biblioteca Valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días". Tomo I. Autor: Justo Pastor Fuster. (1827)
  • "Historia bibliográfica de la Medicina Española. Tomo I. Autor: D. Antonio Fernández Morejón (1842)




viernes, 17 de noviembre de 2017

69-Notes històriques

"Puedo afirmar, por conocimiento propio, que desde el mismo día de la liberación de Valencia por las fuerzas del general Aranda (29 de marzo de 1939), ondeó en el balcón del ayuntamiento valenciano (y en todas partes) la senyera regional y se siguió hablando en lengua vernácula y se continuaron editando en ella libros y revistas. Todas las manifestaciones populares (las fallas, las fogueres, las gayatas, los milacres de Sant Visent) utilizaron como siempre el idioma valenciano sin limitación. Los Jocs Florals continuaron premiando poesías en vernáculo. Y en vernáculo se siguió cantando el himno a la Mare de Deu, ese que comienza diciendo: La terra valenciana s´ampara baix ton mant... 

Los premios literarios de la Diputación de Valencia, instituidos en 1949, se ofrecían a trabajos en castellano y valenciano. La poesía asimismo bilingüe presentaba, desde los años 40, nombres tan preclaros como Xavier Casp, Vicente Andrés Estellés, María Beneyto, José María Bayarri, Jacinto M. Mustieles, Francisco Almela y Vives escribía La columna i les roses y otras muchas obras, también en los dos idiomas, indistintamente, y Martín Domínguez. Y Manuel González Martí (Contes del plá i la muntanya, 1947). y Carles Salvador (El fang i l´esperit, 1952). Y Sanchis Guarner. Y Eduardo López-Chávarri y Bernat Artola (Llantia viva, 1947). Y Maximiliano Thous.

El sainete valenciano conocía los éxitos populares de La cotorra del mercat (1946), de Paco Barchino; El tío estraperlo (1948), de Jesús Morante Borrás; L'hort embruixat, de Sendin Galiana (1951). Se reeditó L'agüelo pollastre, de Bernat i Baldoví. Joan Fuster publicaba (naturalmente en Barcelona) su obra Nosaltres, els valencians (1962), dando comienzo a la gran polémica sobre la identidad de la cultura valenciana, que actualmente ha alcanzado lamentables excesos, propiciando un enfrentamiento por demás violento entre Cataluña y Valencia. 

Los organismos culturales más tradicionales (Lo Rat Penat y El Micalet) desarrollaron sus actividades con normalidad, reforzados más tarde por la institución Alfonso el Magnánimo. 

En definitiva, el valenciano se hablaba y se desarrollaba sin ningún problema, en todas partes y como siempre. Sólo que entonces no estaba de moda (como ahora) que la gente bien acudiera a tomar clases de vernáculo..."

* Fernando Vizcaíno Casas (Valéncia, 1926-Madrit, 2003). Advocat, escritor i periodiste.

D. Fernando Vizcaíno Casas

lunes, 13 de noviembre de 2017

138-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"La llengua no depén ni dels llingüistes ni dels polítics, sino de la gent que l´utilisa. Que els polítics i llingüistes es llimiten a arreplegar la realitat llingüística de cada societat. La diferència entre llengua i dialecte està en que darrere d´una llengua hi ha un eixèrcit i darrere d´un dialecte no hi ha res.' 

Font: '¿Llengua valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà)'. La suplantació d´una llengua. Segles XIX i XX. Separata de les conferencies impartides en l´Universitat de Valencia. 2005, per Mª Teresa Puerto Ferre. 

* Noam Chomsky (Filadelfia, EE.UU., 1928). Llingüiste i Filòsof.

Noam Chomsky 

viernes, 10 de noviembre de 2017

137-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"No debemos confundir el bajo latín con el latín vulgar que, mal escrito, deriva en un latín clásico. Aquel, el bajo latín hablado, en cada territorio va asumiendo una forma condicionada por la historia cultural de sus hablantes. A este bajo latín hablado se unen el sustrato lingüístico de cada área y el superestrato de las aportaciones de inmigrantes de lenguas extranjeras o de contactos con otros usos hablantes." 

Font: 'Reflexiones sobre el Pueblo, Cultura y Lengua de Valencia', per Julián San Valero, 1977.

* Julià San Valero Aparisi (Valéncia, 1913-1998). Historiador i escritor. Doctor en Història. Llicenciat en Dret, Filosofia i Lletres. Catedràtic i professor d´Història Antiga de l´Universitat de Valéncia. Decà-president de la RACV. Publicà diverses obres.

En Julià San Valero Aparisi

lunes, 6 de noviembre de 2017

68-Notes històriques

La Moixaranga. 

L´orige es remonta a molt antic, es possible que començara en l´época mora. El document més antic a on es fa referència a la Moixaranga es de l´any 1724, una provessó en honor a la Mare de Deu de la Salut d´Algemesí (7 i 8 de setembre). De totes maneres, els primers testimonis els trobem durant el sigle d´Or valencià (s. XV), fent les seues representacions en els teatres per a entretindre al públic durant el descans. La representació comença en un ball acompanyat per la dolçaina i el tabal i acabant els dançants en un torre humana. En el sigle XVIII, en les comarques tarragonines començaren a fer també torres humanes que les anomenaven 'ball de valencians', convertint-se despuix en els 'castellers' com a signe identitari de Catalunya.

La Moixaranga ha segut declarada Patrimoni de la Humanitat.

La  Moixaranga

viernes, 3 de noviembre de 2017

67-Notes històriques

Hemeroteca. Interessant artícul, titulat 'En defensa de la Lengua Valenciana', per Carmen Soriano (ABC, 10.10.1980).



lunes, 30 de octubre de 2017

136-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Hay un hecho que salta a la vista. Cuando las huestes del Rey D. Jaime llegan a Valencia, se nota un fenómeno que sorprende algo: una gran parte de los nombres geográficos de los poblados de la huerta de Valencia son latinos, mejor dicho, romances..."

Font: 'Breu historia sobre l´orige de la Llengua Valenciana'. Regnedevalencia. com

* Julián Ribera i Tarragó (Carcaixent, 1858-Madrit, 1934). Filòlec, arabiste i musicòlec. Catedràtic de llengua i lliteratura àrap en les Universitats de Saragossa i Madrit. Director de la Biblioteca Arap Hispana. Publicà varies obres. Se li reconeix el descobridor del romanç mossarap.

Julián Ribera i Tarragó

viernes, 27 de octubre de 2017

66-Notes històriques

"El pueblo valenciano rechaza de forma aplastante la unificación del idioma valenciano con el catalán, y por extensión se opone al dictamen de la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) que impuso la unidad lingüística.

El 64,4 por ciento de los valencianos, una mayoría rotunda, respondió a la encuesta oficial del CIS que su lengua es 'diferente' al catalán, por sólo un 28% que dijo que es 'la misma lengua que se habla en Cataluña y Baleares'."

Font i foto: Enquesta del CIS (Centro de Investigaciones Sociológicas), d´abril 2005 (Diario de Valencia).


lunes, 23 de octubre de 2017

65-Notes històriques

"L´humillant situacio llingüistica que tenalla al resignat poble valencià, agredit des de fa mes de dos sigles en la seua historica llengua, en la seua cultura, en sa identitat i en la seua Senyera, fa necessaria, una volta mes, la publicacio d´este llibre-testimoni que guarde per a la memoria historica de les nostres futures generacions lo que nos neguen pseudollingüistes fidelisats, academics entreguistes i acomplexats politics pobres en cultura."

Font: Pròlec del llibre 'Cronologia Historica de la Llengua Valenciana', per Joan Ignaci Culla i Mª Teresa Puerto (Valéncia, 2007). 

Foto: Llibre 'Cronologia Historica de la Llengua Valenciana'.


viernes, 13 de octubre de 2017

135-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Valencia ha tenido siempre una propia personalidad histórica y un movimiento literario y artístico peculiar. Y tiene derecho a conservarlo... Vayan con estas líneas mis férvidos deseos de que mantengan sus derechos."

Claudio Sánchez Albornoz (LP, 30.8.1987). Citat en el llibre 'Judes Valentins', per J.P. Valencianos (Valéncia, 1991). 

* Claudio Sánchez-Albornoz y Menduiña (Madrit, 1893-Avila, 1984). Historiador, professor i polític. Llicenciat en Filosofia i Lletres. Catedràtic numerari d´Història d´Espanya en les universitats de Valéncia, Barcelona, Madrit i Valladolit. Membre de la Real Acadèmia de l´Història. Ha publicat diversos llibres.

Claudio Sánchez-Albornoz y Menduiña

martes, 10 de octubre de 2017

134-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Part de la Carta de Don Hipolito de Samper y Gordejuela (Valencia, 1633-1700), 'Procurador General de su Orden de Montesa, Capellan de Honor de S.M. de su Consejo, su Asesor Jubilado de Bayle, General de la Ciudad, y Reyno de Valencia, Administrador del Hospital de Aragon, y Juez de la Nunciatura de España', datada el 20 d´agost de 1688 i inserta en el llibre Vita Christi, de Sor Isabel de Villena, del qual s'imprimí la primera edició en Valéncia l'any 1491. Es pot llegir entre llínees: 

"...Otro intitulado: Vita Christi, de la Reverent Abadesa de la Trinitat, compuesto en lengua Valenciana..."

* Sor Isabel de Villena (Elionor Manuel de Villena, Valéncia, 1430-1490), religiosa, escritora i poeta.

Foto: Portada del Vita Christi. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.

Nota: El Vita Christi s'edità en la ciutat de Valéncia l'any 1491, despuix es feren varies reedicions: Barcelona (1527), Valéncia (1986) i Barcelona (1995).

Vita Christi

viernes, 6 de octubre de 2017

133-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"S. Vicente Ferrer, Maestro del Sacro Palacio, Predicador apostólico y patrón del Reyno de Valencia"

"... traducidas fielmente de la lengua Valenciana,..."

Font: 'La Celda Santa del Glorioso Padre y Apóstol Valenciano San Vicente Ferrer' (Valéncia, 1699).

Foto: Valencia Freedom/Biblioteca Valenciana.

La Celda Santa

lunes, 2 de octubre de 2017

132-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"el arado de origen moderno importado, que en catalán se dice 'xaruga', y en valenciano 'xeruga'; del latín 'carruca' a través de formas no hispánicas probablemente (...) el catalán 'cinia, sinia'; el valenciano 'cenia'..."

Font: Caro Baroja, Julio: 'Tecnología popular española', 1969. Citat en el llibre 'Historias del Idioma Valenciano', per Ricart García Moya (Valéncia, 2003).

* Julio Caro Baroja (Madrit, 1914-Vera de Bidasoa, Navarra, 1995). Doctor en Història Antiga. Antropòlec, llingüiste i ensagiste. Acadèmic de la RAE

Julio Caro Baroja

viernes, 29 de septiembre de 2017

131-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

En la bula de Canonisació es ratifica el fet (el 29 de juny de 1455) per Calixt III, es dir, la proclamació de dita Canonisació, pero solament s'escrigué el 1 d'octubre de 1458, i fon firmada per Pio II, dient: 

"In sua valentina ac materna lingua fuerit semper locutus", que traduït significa: "En sa materna llengua valenciana fon sempre escoltat i oït parlar"

* Calixt III (Papa valencià). Alonso de Borja i Cavanilles (Torreta de Canals, Canals, 1378-Roma, 1458).

Calixt III

lunes, 25 de septiembre de 2017

130-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Si la democràcia és la raó de la força dels vots, els valencians de nació, oberts i enriquits per un llarc mestiçage, estem veent cóm nos furten jorn a jorn la força de la raó de la pròpia llengua i cultura."

Font: 'Brots', per Aureli López (Valéncia, 2003). 

* Aureli López i Muñoz (Paterna, 1943). Escritor i Professor de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat. President de l´Associació d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA). Acadèmic de la RACV. Vicepresident de l´Ateneu Cultural de Paterna. Premi Vinatea 1997. Premi 'Fadrí-D. Josep Mª Guinot a les lletres valencianes' 2012 de l´associació Cardona Vives de Castelló.

N'Aureli Lopez

viernes, 22 de septiembre de 2017

1-Escritors àraps-valencians els quals floriren durant la dominació sarracena en el Regne de Valéncia

SIGLE X

ISA BEN MOHAMAD ALABDERITA
Naixqué en Elig. Poeta amé, el qual florí en este sigle. Su memòria està conservada en el Còdex Escurialense.

AHMAD BEN MOHAMAD BEN ABDELBER
Valencià. Vixqué en el sigle X. Escrigué: “Historia de los Varones que florecieron en España en la Jurisprudencia”

PHATEMA (HIJA DE JOSEPH BEN YAHIA ALMOGAMI)
Naixqué en Valéncia. Se decicà en Córdoba a la jurisprudència, a on se feu célebre pels seus escrits i pietat, dignes de grans llaors. Muigué en l’any 931.


Bibliografia:
  • "Biblioteca Valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días". Tomo I. Autor: Justo Pastor Fuster. (1827)
  • "Ilici, hoi la Villa de Elche". Autor: D. Juan Antonio Mayans i Siscar (1771)


lunes, 18 de septiembre de 2017

64-Notes històriques

"Pero es que tambe es pancatalaniste qui en 1988, a mes d´eixes paraules que vinc indicant, n´utilisen atres que no han segut mai valencianes com, per eixemple, 'amb'. La forma classica en valencians, catalans i mallorquins era 'ab', pero com els catalans pronuncien 'am', han donat per bona en català la forma mixta 'amb' i, clar, els valencians servidors de l´Institut d´Estudis Catalans (al front dels quals figura la nostra Conselleria de Cultura, Educacio i Ciencia), a escriure 'amb' i a procurar dir-ho quan parlem 'cientificament'.

M´agradaria molt que els 'cientifics' valencians nos donaren raons valides per a l´us d´'amb' en la llengua valenciana, i he dit valides, perque no ho son les de procurar l´'unitat de la llengua' assumint la catalana. ¡Que facil per als catalans i quina pauperrima submissio per als valencians! ¿Valencians?" 

Font: "Es hora de raonar un poquet", per Xavier Casp (Las Provincias, 6.1.1988). Citat en el llibre "Judes Valentins" (Valéncia, 1991) de J.P. Valencianos.

* Francesc Xavier Casp i Verger (Carlet, 1915-Valéncia, 2004). Escritor i poeta. Fundà junt a Miquel Adlert l´editorial Torre. Membre de Lo Rat Penat i del CVC. Decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i impulsor de les Normes d´El Puig. Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana, 1994. Publicà diverses obres.

En Xavier Casp

viernes, 15 de septiembre de 2017

129-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Una poesia del nostre gran poeta, Anfós Ramon, titulada "Com la sanc feta paraula".

Poema de cara al meu poble que està parlant

en veu baixa, quan es hora de forjar a crits

el futur que alguns li neguen, com el fruit

rebordonit li nega a l´arbre la collita.

¡Germans! ¡Germans de terra i de preguntes

que no trobeu resposta com Deu mana!

¡Germans encadenats pel dur silenci

dictat des del poder que ens avasalla!
[...]
Ya se, Pare Vicent, que falten homens;

que molta gent, deserta; que se cansa

de tanta inhibicio i tanta mentira;

de tanta mala brossa que s´escampa

com un castic de borres o d´injuries

o fills que al fosc reneguen de la patria.

Ya se, bon Sant Vicent, que nostra llengua,

per no sé quins favors, se malbarata,

negant la seua viva trayectoria

i el seu valor que no admet la rebaixa.
[...]
Un poble mor, quan mor la seua llengua.

La sanc de l´esperit, es la paraula.

I si la paraula i llengua nos destrocen,

Serem uns morts vivint sense esperança.
[...]
I quan la veu del poble en tot el Regne

se torne mes unanim i mes ampla,

podrem cantar units eixa victoria

que el propi orgull ab força nos reclama.
[...]
¡Perdona, Sant Vicent, les nostres culpes!

¡Perdona a qui es denigra i a qui estafa!

Que mentres quede un fill bo en esta terra,

¡No ha de morir la llengua valenciana! 

* Anfós Ramon i Garcia (Valéncia, 1924-2014). Premi Nacional de Poesia. 

Nota: Poema llegit en l´entrega del premi "Fadrí-Josep Mª Guinot a les lletres valencianes" de l´associació Cardona Vives de Castelló a Anfós Ramon l´any 2007.

N'Anfós Ramon i Garcia

lunes, 11 de septiembre de 2017

63-Notes històriques

"Sense divagacions, dic que es una pena comprovar que sobre la llengua valenciana, hi ha valencians que son ignorants o pedants o pancatalanistes. I aixo es ben facil de descobrir; per eixemple, qui diu i escriu 'aquest, aquesta, altre, altra...

- Ignorant, si en 1988 encara no sap que la llengua d´un poble no es mai un producte cientific, sino un fet social viu que, com tot lo viu, està en constant evolucio. Nomes deixa d´evolucionar lo que està mort. I la llengua valenciana hem demanat i conseguit que se nos reconega com a propia, perque no ha deixat mai d´estar viva.
[...]
- Pedant, si s´atrevix en 1988 a escriure com s´escrivia en els segles XIV o XV. ¿Qué diriem d´un castellà que, ara, escrivira 'aqueste, aquesta, dexar, fazer...' perque escriu la llengua de Cervantes? Diriem que es un 'quixote' pedant i cursi.
[...]
- Pancatalaniste, si en 1988 encara no sap que els que diuen i escriuen 'aquest, aquesta, altre, altra', etc... no ho fan perque aixo 'fon' valencià; tambe 'fon' valencià 'mia, tua, sua' i, en canvi, usen 'meua, teua, seua' i usarien encara mes a gust 'meva, teva, seva'. Utilisen aixo no per ignorants, pedants, cursis i 'quixotes', que no ho son, sino perque aixo 'es' català...
[...]
En la qüestio de la llengua valenciana, el valencià que en 1988 no es ignorant ni pedant i escriu i diu 'aquest, aquesta, altre, altra, amb' etc... es perque indubtablement, es pancatalaniste."

Font: "Es hora de raonar un poquet", per Xavier Casp (Las Provincias, 6.1.1988). Citat en el llibre "Judes Valentins" (Valéncia, 1991) de J.P. Valencianos.

* Francesc Xavier Casp i Verger (Carlet, 1915-Valéncia, 2004). Escritor i poeta. Fundà junt a Miquel Adlert l´editorial Torre. Membre de Lo Rat Penat i del CVC. Decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i impulsor de les Normes d´El Puig. Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana, 1994. Publicà diverses obres.

En Xavier Casp

viernes, 8 de septiembre de 2017

128-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Corresponent al Monasteri del Puig i de son Verge de la "Historia General de la Orden de la Virgen María de la Merced", del poeta i dramaturc Tirso de Molina. Diu en les primeres llínees: 

"Y aunque de nuestro cerro consagrado (llamanlos Puig en lengua valenciana, sucesora de la lemosina)" 

(Any 1639. Foli 69. Biblioteca de la Real Acadèmia de l'Història, Madrit).

* Tirso de Molina –pseudònim de Fra Gabriel Téllez Girón- (Madrit, 1579-Almazán, Soria, 1648). Religiós, poeta i dramaturc.

Tirso de Molina

lunes, 4 de septiembre de 2017

62-Notes històriques

Extracte d´un artícul (en castellà) de Vicent González Lizondo ('Eztamoz en el paiz valenciá', publicat en Las Provincias, el 10.11.1987), parlant sobre el rector de l´Universitat de Valéncia, Ramón Lapiedra Civera (Almenara, 1940), i la catalanisació de l´universitat valenciana.

"En una Universidad anclada en el pasado, divorciada de la sociedad actual. Universidad que no hay más remedio que bautizar como antivalenciana, con un rector y determinados elementos de ella añorantes de pasadas épocas, en las que su omnipotente poder campaba por sus respetos.
[...]
Donde se practica un terror colectivo en las escuelas obligando a aprender una extraña jerga, y se penaliza con suspensos de todo un año de trabajo a los que no están dispuestos a traicionar sus orígenes, ni su lengua, ni a su tierra. Lo siento, pero es preciso volver a preguntarse: ¿Es que Valencia sí paga a los traidores?

Un individuo nacido aquí que desprestigia incluso a ese gran músico de su pueblo don José Serrano, del que dice escribió un himno que es 'una merdeta reaccionaria'.

Un individuo que insulta continuamente a la tierra que le vio nacer.

Un individuo al que, colocado por un amiguete por el dedo, se le dan millones que pagamos todos los valencianos.

Un individuo al que se le 'canoniza' con una cátedra impensable de impartir y antiestatutaria en Valencia." 

Font: "Judes Valentins", per J.P. Valencianos (Valéncia, 3ª ed., 1991). 

* Vicent González Lizondo (Valéncia, 1942-1996). Empresari i polític.

Foto: Las Provincias.

En Vicent Gonzalez Lizondo

viernes, 1 de septiembre de 2017

61-Notes històriques

"Ese 'caballo de Troya' es la enseñanza. No es el único, pero si es el fundamental. Desde la más tierna infancia hasta los cursos de doctorado a los que voluntariamente desean aprender valenciano o los que reciben esa asignatura obligatoria se les enseña otro idioma, se les enseña catalán."

Font: "Operación 'Caballo de Troya'", per Enrique de Diego (Las Provincias, 20.6.1997).

* Enrique de Diego Villagrán (Segovia, 1956). Llicenciat en Ciències de l´Informació, periodiste, escritor i articuliste.

Enrique de Diego Villagrán

lunes, 28 de agosto de 2017

60-Notes històriques

"En Valencia, la aplicación del pacto Aznar-Pujol ha sido maquiavélica. Zaplana, auténtico encantador de serpientes, supo embaucar a todos. Se inventó la AVL, dotándola de máxima autoridad lingüística. Eligió una presidenta sin personalidad. De sus 21 miembros, cuatro son de la RACV y cuatro del IEC. Un sueldo millonario hizo «el milagro» de una interesada convivencia. A cada bando decía lo que deseaba oír. Engañó a unos y a otros. Acaba de descubrirlo el propio Jordi Pujol: Ambos gobiernos designaron a representantes para que mantuvieran contactos discretos y «se ratificó la unidad de la lengua catalana… La Academia Valenciana de la Lengua fue el resultado de negociaciones no públicas, discretas y con mucho respeto» (DDV, 10-11-04). ¡La lengua valenciana fue sacrificada!"

Font: "Baleares y Valencia, moneda de cambio", per Juan Vanrell.

* Juan Vanrell Nadal (Algàida, Illes Balears, 1925). Filòlec. Catedràtic de francés. President de l´Acadèmia de la Llengua Balear.

D. Juan Vanrell Nadal

viernes, 25 de agosto de 2017

134-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Dedicatòria de la primera part de la 'Coronica General...', de Pere Antoni Beuter, historiador, teòlec i primer croniste del Regne de Valéncia. Editat en 1604 en Valéncia, és una fidel reproducció de la de 1546, i es pot llegir: 

"...Imprimiose pues en lengua Valenciana, como yo la compuse...."

* Pere Antoni Beuter (Valéncia, 1490-1554). D´orige alemà, estudià humanitats en l´Universitat de Valéncia. Publicà varies obres, com: 'Historia de Valencia' i la 'Coronica General de toda España y especialmente del Reino de Valencia'.

Foto: Biblioteca Valenciana.


lunes, 21 de agosto de 2017

133-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Dir que valencià i català són lo mateix és una monstruosa mentira."

"En les escoles el valencià està en les mans del catalanisme, que impon les seues mentires a l´ignorància del pobre chiquet de set anys."

"Cal ser optimistes i tindre fe en Deu i fe en el nostre poble. Podem triumfar i crec que al final triumfarem." 

* Josep Àngels Castelló (Valéncia, 1930-2011). Filòlec. Doctor de l´Universitat de Valéncia. Fon 18 anys professor en diverses universitats dels Estats Units, Cap del departament d´Estudis Hispànics de l´Universitat de Florida (EE.UU.). Autor del llibre: 'Fundamentación metodológica de la Lengua Valenciana'.


viernes, 18 de agosto de 2017

132-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Onofre Pou, gerundense, publicó, en Valencia, en 1575 su obra 'Thesaurus puerilis', en cuya nota editorial afirma que escribe su libro 'en lengua cathalana' y 'valenciana'. O lo que es lo mismo, que todos nuestros autores de los siglos XIV-XV - la Edad de Oro de las letras valencianas - no sólo admitían la existencia de las dos lenguas: la catalana y la valenciana, sino `las diferenciaban entre sí´(Vid. J. Almiñana 'Crit de la llengua', Valencia, 1981). Además obran en nuestro poder diversos documentos, no sólo de los siglos de oro, sino también de los siglos posteriores de los que se afirma que los diferentes escritores escribían todos ellos en 'lengua valenciana'."

Font: 'Los supuestos países catalanes según la historiografía catalana' (26.3.1988), Juan Ferrando Badía. Cita reseñada en el libro 'Judes Valentins' de J.P. Valencianos (Valencia, 1991). 

* Juan Ferrando Badía (Foyos, 1926-Valencia, 2007). Catedràtic Emèrit de Dret Constitucional i Ciència Política. Universitat 'Rey Juan Carlos' (Madrit). Doctor Honoris Causa.

D. Juan Ferrando Badía

lunes, 14 de agosto de 2017

59-Notes històriques

El periòdic 'ABC', en l´edició del dumenge (19.8.2012), parla sobre la porta romànica de la Catedral de Valéncia, fent unes desafortunades declaracions: 

"Todo este conjunto está rematado en su parte superior por un tejado sostenido por unas cabezas humanas. Lo que muy pocos saben es que esos rostros, que conservan parte de la policromía original y van acompañados de sus nombres, pertenecen a los siete matrimonios catalanes que repoblaron la ciudad tras la conquista cristiana. Por lo tanto, cuando un valenciano pasa por la puerta románica, puede cruzar la mirada con sus propios antepasados catalanes. Algo que quizás a algunos no les gustará pero esa es ya otra historia."

Aci teniu l´enllaç de la notícia.

L´artícul titulat "Llegenda de les donzelles de Lleida" de l´investigador castellonenc Domingo Gimeno Peña, entre atres coses, diu lo següent:

"En relacio a la repoblacio, segons els distints historiadors li calculen a Lleida en 1238, entre 1.600 i 4.000 habitants, acceptant els calculs mes optimistes i aplicant la piramide d`edats de l`epoca, Lleida i el seu entorn no disponien de donzelles en edat de casament per a vindre a Valencia, ni en un numero moltissim mes reduit del que assegure Escolano.

Per ultim el portic a on estan les cares es d`estil romanic, per lo tant construït sigles abans de la conquista, lo que fa impossible que les cares representen als lleidatans.

Com podem vore es dificil en tant poc d`espai dir tantes barbaritats, pero a pesar d´aixo, en llibres de text, escoles i publicacions continuen mantenint la llegenda. El profesor Sanchis Guarner dia: "es cert que els valencians admiten llur ascendencia lleidatana, i així el cronista valencià Beuter (1538) creu que les famoses tres-centes donzelles de Lleida per manament de Jaume I foren dutes a Valencia per la poblacio cristiana del nou regne, foren les que dugueren la llengua catalana, per aquella pintoresca raó que donà el tortosí Despuig (1557): "per ço que les criatures mes aprenen de les mares que no dels pares".

Com en esta historia cada u que la conta, fa el seu afegitó, yo fare el meu: Per a celebrar l`arribada de les dones, van fer com recentment en el poble de Planes, una gran festa en la plaça, van menjar "butifarra catalana amb mungetas, i se van fartar de ballar la sardana"."


* Temas Valencianos. La leyenda del origen ilerdense de trescientas valencianas. Antonio Ubieto Arteta.

Crec, que en aixo està tot dit.

Catedral de Valéncia

viernes, 11 de agosto de 2017

131-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Ortografia de la Llengua Valenciana

En 1979 apareix un sistema ortogràfic elaborat per la Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (entitat que en el nom de Centre de Cultura Valenciana fon una de les firmants de les bases ortogràfiques del 32) que supon:

a) una superació de les normes del 32;
b) una separació clara de la normativa de l´Institut d´Estudis Catalans (base de les del 32) i
c) un intent científic de dotar a la llengua valenciana d´una codificació gràfica funcional.

* Ortografia de la Llengua Valenciana (RACV. Valéncia, 2005).


Ortografia de la Llengua Valenciana

lunes, 7 de agosto de 2017

130-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Les dos llengües, valencià i catala, s´han desenrollat simultaneament i de modo diferent a traves de l´historia fins al present, en que valencià i catala tenen la seua peculiar fonetica, morfo-sintaxis i vocabulari. I prova d´eixa diferencia son tots els esforços que es fan per a que el valencià se catalanise perdent les seues peculiaritats. La diferencia està en que la Valencia prejaumina tenia ya el seu romanç, com demostren tesis doctorals (Penyarroja, Gómez Bayarri, etc...), els monarques fomentaren la llengua vulgar per mig de sabies lleis (els Furs, Consulat del Mar, etc...), i els escritors valencians portaren la llengua al mes alt nivell d´esplendor en un sigle d´or lliterari (Martorell, Ausias March, etc...). Cosa que no va ocorrer en Catalunya a on fins fa poc els filolecs, consideraven el catala com un dialecte del provençal i al mancar d´una important historia lliteraria propia, té que apropiar dels classics valencians..."

Font: 'El secessionisme llingüistic', per D. Josep Mª Guinot. Revista 'Renou' nº 37, juny 2000. Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló.

* Josep Mª Guinot i Galan (Artana, 1907-Castelló, 2005). Llicenciat en Filosofia i Lletres, secció Filologia Romànica, per l´Universitat de Barcelona. Doctor en Sagrada Teologia. Catedràtic de Religió i de Llatí. Vicari de la Trinitat de Castelló i Canonge Magistral de la Catedral de Sogorp. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Fundador de l´Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló. Ha escrit diverses obres sobre temàtica religiosa i llingüística.

En Josep Mª Guinot i Galan

viernes, 4 de agosto de 2017

129-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana.

"Me dijeron que nunca llegaría a ser nadie en el mundo de la literatura". Anfós Ramon (el poeta valenciano más premiado de todos los tiempos). Citat per Josué Ferrer.

Un poquet d´una poesia del nostre gran poeta, Anfós Ramon.

M´agradaria dirvos eixes coses 
que es fan espiga 
o llum en la paraula. 
M´agradaria tindre sense núvols 
el goig que es torna veu 
des de l´entranya. 

Pero tinc un dolor enmig la llengua, 
que em fa tancar els llavis 
ple de rabia, 
quan veig al fill negat que mistifica 
l´orige de la llengua valenciana. 

Tinc un desig de paus 
i de concordies 
marchant unidament per eixa causa 
que no coneix l´engany 
ni mai té dubte quan sembra 
de Senyeres nostra Patria. 

I cride al poble meu. 
Cride a la terra 
que sap quallar el fruit 
de nostra parla, 
per tal de que no calle 
ni claudique 
davant de qui la ven o la regala...'.

(Fragment del poema titulat 'En poques paraules, prou.').

* Anfós Ramon i Garcia (Valéncia, 1924-2014). Premi Nacional de Poesia.

Foto de Josué Ferrer.

N'Anfós Ramon i Garcia

lunes, 31 de julio de 2017

128-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Ell sentia, en lo més íntim del seu cor, la decadència de la seua llengua valenciana; per això parlava de 'la gran necessitat que hi ha de conservar l´idioma propi d´este Regne'." 

Font: 'El Crit de la llengua' de Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006). 

* Fra Lluís Galiana i Cervera (Ontinyent, 1740-1771). De l´orde dels Predicadors. Estudià filosofia i teologia en Oriola. L´obra més coneguda d´ell es la "Rondalla de rondalles". Estigué en contacte en Gregori Mayans, intercanviant duptes filosòfics i llingüistics.

Foto: "Rondalla de rondalles", edició de Carles Ros i Hebrera, de l´any 1776, Valéncia.