viernes, 18 de agosto de 2017

132-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Onofre Pou, gerundense, publicó, en Valencia, en 1575 su obra 'Thesaurus puerilis', en cuya nota editorial afirma que escribe su libro 'en lengua cathalana' y 'valenciana'. O lo que es lo mismo, que todos nuestros autores de los siglos XIV-XV - la Edad de Oro de las letras valencianas - no sólo admitían la existencia de las dos lenguas: la catalana y la valenciana, sino `las diferenciaban entre sí´(Vid. J. Almiñana 'Crit de la llengua', Valencia, 1981). Además obran en nuestro poder diversos documentos, no sólo de los siglos de oro, sino también de los siglos posteriores de los que se afirma que los diferentes escritores escribían todos ellos en 'lengua valenciana'."

Font: 'Los supuestos países catalanes según la historiografía catalana' (26.3.1988), Juan Ferrando Badía. Cita reseñada en el libro 'Judes Valentins' de J.P. Valencianos (Valencia, 1991). 

* Juan Ferrando Badía (Foyos, 1926-Valencia, 2007). Catedràtic Emèrit de Dret Constitucional i Ciència Política. Universitat 'Rey Juan Carlos' (Madrit). Doctor Honoris Causa.

D. Juan Ferrando Badía

lunes, 14 de agosto de 2017

59-Notes històriques

El periòdic 'ABC', en l´edició del dumenge (19.8.2012), parla sobre la porta romànica de la Catedral de Valéncia, fent unes desafortunades declaracions: 

"Todo este conjunto está rematado en su parte superior por un tejado sostenido por unas cabezas humanas. Lo que muy pocos saben es que esos rostros, que conservan parte de la policromía original y van acompañados de sus nombres, pertenecen a los siete matrimonios catalanes que repoblaron la ciudad tras la conquista cristiana. Por lo tanto, cuando un valenciano pasa por la puerta románica, puede cruzar la mirada con sus propios antepasados catalanes. Algo que quizás a algunos no les gustará pero esa es ya otra historia."

Aci teniu l´enllaç de la notícia.

L´artícul titulat "Llegenda de les donzelles de Lleida" de l´investigador castellonenc Domingo Gimeno Peña, entre atres coses, diu lo següent:

"En relacio a la repoblacio, segons els distints historiadors li calculen a Lleida en 1238, entre 1.600 i 4.000 habitants, acceptant els calculs mes optimistes i aplicant la piramide d`edats de l`epoca, Lleida i el seu entorn no disponien de donzelles en edat de casament per a vindre a Valencia, ni en un numero moltissim mes reduit del que assegure Escolano.

Per ultim el portic a on estan les cares es d`estil romanic, per lo tant construït sigles abans de la conquista, lo que fa impossible que les cares representen als lleidatans.

Com podem vore es dificil en tant poc d`espai dir tantes barbaritats, pero a pesar d´aixo, en llibres de text, escoles i publicacions continuen mantenint la llegenda. El profesor Sanchis Guarner dia: "es cert que els valencians admiten llur ascendencia lleidatana, i així el cronista valencià Beuter (1538) creu que les famoses tres-centes donzelles de Lleida per manament de Jaume I foren dutes a Valencia per la poblacio cristiana del nou regne, foren les que dugueren la llengua catalana, per aquella pintoresca raó que donà el tortosí Despuig (1557): "per ço que les criatures mes aprenen de les mares que no dels pares".

Com en esta historia cada u que la conta, fa el seu afegitó, yo fare el meu: Per a celebrar l`arribada de les dones, van fer com recentment en el poble de Planes, una gran festa en la plaça, van menjar "butifarra catalana amb mungetas, i se van fartar de ballar la sardana"."


* Temas Valencianos. La leyenda del origen ilerdense de trescientas valencianas. Antonio Ubieto Arteta.

Crec, que en aixo està tot dit.

Catedral de Valéncia

viernes, 11 de agosto de 2017

131-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Ortografia de la Llengua Valenciana

En 1979 apareix un sistema ortogràfic elaborat per la Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (entitat que en el nom de Centre de Cultura Valenciana fon una de les firmants de les bases ortogràfiques del 32) que supon:

a) una superació de les normes del 32;
b) una separació clara de la normativa de l´Institut d´Estudis Catalans (base de les del 32) i
c) un intent científic de dotar a la llengua valenciana d´una codificació gràfica funcional.

* Ortografia de la Llengua Valenciana (RACV. Valéncia, 2005).


Ortografia de la Llengua Valenciana

lunes, 7 de agosto de 2017

130-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Les dos llengües, valencià i catala, s´han desenrollat simultaneament i de modo diferent a traves de l´historia fins al present, en que valencià i catala tenen la seua peculiar fonetica, morfo-sintaxis i vocabulari. I prova d´eixa diferencia son tots els esforços que es fan per a que el valencià se catalanise perdent les seues peculiaritats. La diferencia està en que la Valencia prejaumina tenia ya el seu romanç, com demostren tesis doctorals (Penyarroja, Gómez Bayarri, etc...), els monarques fomentaren la llengua vulgar per mig de sabies lleis (els Furs, Consulat del Mar, etc...), i els escritors valencians portaren la llengua al mes alt nivell d´esplendor en un sigle d´or lliterari (Martorell, Ausias March, etc...). Cosa que no va ocorrer en Catalunya a on fins fa poc els filolecs, consideraven el catala com un dialecte del provençal i al mancar d´una important historia lliteraria propia, té que apropiar dels classics valencians..."

Font: 'El secessionisme llingüistic', per D. Josep Mª Guinot. Revista 'Renou' nº 37, juny 2000. Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló.

* Josep Mª Guinot i Galan (Artana, 1907-Castelló, 2005). Llicenciat en Filosofia i Lletres, secció Filologia Romànica, per l´Universitat de Barcelona. Doctor en Sagrada Teologia. Catedràtic de Religió i de Llatí. Vicari de la Trinitat de Castelló i Canonge Magistral de la Catedral de Sogorp. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Fundador de l´Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló. Ha escrit diverses obres sobre temàtica religiosa i llingüística.

En Josep Mª Guinot i Galan

viernes, 4 de agosto de 2017

129-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana.

"Me dijeron que nunca llegaría a ser nadie en el mundo de la literatura". Anfós Ramon (el poeta valenciano más premiado de todos los tiempos). Citat per Josué Ferrer.

Un poquet d´una poesia del nostre gran poeta, Anfós Ramon.

M´agradaria dirvos eixes coses 
que es fan espiga 
o llum en la paraula. 
M´agradaria tindre sense núvols 
el goig que es torna veu 
des de l´entranya. 

Pero tinc un dolor enmig la llengua, 
que em fa tancar els llavis 
ple de rabia, 
quan veig al fill negat que mistifica 
l´orige de la llengua valenciana. 

Tinc un desig de paus 
i de concordies 
marchant unidament per eixa causa 
que no coneix l´engany 
ni mai té dubte quan sembra 
de Senyeres nostra Patria. 

I cride al poble meu. 
Cride a la terra 
que sap quallar el fruit 
de nostra parla, 
per tal de que no calle 
ni claudique 
davant de qui la ven o la regala...'.

(Fragment del poema titulat 'En poques paraules, prou.').

* Anfós Ramon i Garcia (Valéncia, 1924-2014). Premi Nacional de Poesia.

Foto de Josué Ferrer.

N'Anfós Ramon i Garcia

lunes, 31 de julio de 2017

128-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Ell sentia, en lo més íntim del seu cor, la decadència de la seua llengua valenciana; per això parlava de 'la gran necessitat que hi ha de conservar l´idioma propi d´este Regne'." 

Font: 'El Crit de la llengua' de Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006). 

* Fra Lluís Galiana i Cervera (Ontinyent, 1740-1771). De l´orde dels Predicadors. Estudià filosofia i teologia en Oriola. L´obra més coneguda d´ell es la "Rondalla de rondalles". Estigué en contacte en Gregori Mayans, intercanviant duptes filosòfics i llingüistics.

Foto: "Rondalla de rondalles", edició de Carles Ros i Hebrera, de l´any 1776, Valéncia.


viernes, 28 de julio de 2017

58-Notes històriques

"Uno de los factores que explica el aletargamiento de la sociedad valenciana es la ausencia de una burguesía nacionalista, poco comprometida con la personalidad valenciana, y que sólo aspira a obtener beneficios de su participación en la economía, dejando de lado las cuestiones de carácter político."

[...]

"Cataluña o País Vasco tienen un mayor peso nacionalista en sus sistemas políticos, porque poseen sólidas burguesías que están fuertemente comprometidas con el proyecto nacionalista en sus respectivas comunidades."


Paraules del llibre de Vicent González Lizondo titulat "No, sin nosotros". Citat per Carles Recio en el llibre 'La vida por Valencia. Biografía cultural y política de Vicent González Lizondo' (Valéncia, 2002). 

* Vicent González Lizondo (Valéncia, 1942-1996). Empresari i polític.


lunes, 24 de julio de 2017

127-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Part del pròlec del llibre 'De la institucio, govern politich y juridich, costum, y observancies de la fabrica vella, dita de murs, y valls, y nova, dita del riu de la insigne, lleal i coronada ciutat de Valencia', editat l´any 1675, per Josep Llop. En un passage es pot llegir: 

"... Y no es de menyus cosideració el haver usat lo Autor del nostre Idioma Valencià..."

* Josep Llop (Valéncia, 1630¿?-1685), era Jurisconsult, Doctor en abdós drets, decà dels advocats de la ciutat de Valéncia... Autor de diverses obres, continuà el 'Vocabulario u Onomásticon de voces de derecho patrio conocido por Fueros de Valencia de G. Gil Polo'. Publicà el 'Expediente fácil para desempeñar y descargar la Ciudad de Valencia de las muchas deudas que la oprimen' (1669), apart de la ya resenyada.

Foto: Biblioteca Valenciana.

Expedient

viernes, 21 de julio de 2017

126-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Nota de l´autor del llibre 'Thesaurus Puerilis' (El tesor dels chiquets), de l´escritor Onofre Pou. Es llig en la susdita nota: 

"... esta primer lo vullgar en llangua Cathalana, y Valenciana, y despres lo llati...”. Publicat en Valencia per Pedro de Huete l´any 1575 (un diccionari valencià-llati), també existixen atres edicions: en Barcelona (els anys 1580 i 1600) i en Perpinyà (1591).

Font: "Cites historiques sobre la llengua valenciana (del sigle XI al XX)", per Agustí Galbis. Publicat en Valencian. org

* Onofre Pou (Girona, sigle XVI). Naixqué en Girona pero residí en Valéncia i Perpinyà. Estudià filosofia i teologia i donà classes de gramàtica. Fon alumne de l´humaniste Joan Llorenç Palmireno.


lunes, 17 de julio de 2017

125-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Vers del foli 977, manuscrit propietat dels Pares Dominics de Valéncia de l´any 1586, que conté una deliciosa narració en forma de declaració jurada, feta per un valencià, Jeroni Ferrandis, que va coincidir en Colombia en Sant Lluís Bertran (Valéncia, 1526-1581). És un testimoni sobre la llengua en que parlava el sant. 

Diu entre llínies: "...y que este testigo hoyo predicar el dicho Fray Lluys Bertran en lengua valenciana siempre y vio que los dichos Indios le entendian..."

Font: Citat per Salvador Faus i Sabater en “Recopilació històrica sobre la denominació Llengua Valenciana”, pàg. 61.

Foto: "La llengua valenciana i els nostres clàssics". Mª Teresa Puerto.


viernes, 14 de julio de 2017

124-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Las obras del excelentissimo poeta Ausias March, Cavallero Valenciano. Traduzidas de lengua lemosina en Castellano", de l´any 1579, pel poeta Jordi de Monte Mayor. 

És sabut que antigament alguns autors li donaren al parlar del sur de França i la Corona d´Aragó, el nom de llengua llemosina, en el sigle XIX també hi hagué un brot de renaiximent nostàlgic del mateix nom. No obstant, l´edició de l´obra en la llengua original d´Ausias March, feta en Valladolid en 1555, per Joan de Resa, du al final un Vocabulari Valencià-Castellà.

* Jorge de Monte Mayor (Montemor-o-Velho, 1520-Piamonte, 1562). Escritor i poeta hispano-portugués. Fon músic i cantant de la capella de l´infanta Maria, germana de Felip II, i criat dels príncips de Portugal. 

Foto: Biblioteca virtual Miguel de Cervantes.

Las obras del excelentissimo poeta
Ausias March, Cavallero Valenciano

lunes, 10 de julio de 2017

123-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Vocabulari Valencià-Castellà" (edició del sigle XX), prologat per l´escritor i polític Salvador Guinot i Vilar (Castelló, 1866-1944), l´autor de l´edició original fon Joan de Resa –pseudònim d´Honorat Joan-, el qual feu este vocabulari, per a la millor comprensió dels castellans de les obres d´Ausias March, que varen ser publicades en Valladolid l´any 1555, en Llengua Valenciana, de les quals este "Vocabulario" formà part.

* Honorat Joan i Escrivà (Xàtiva, 1507-1566). Humaniste, escritor i religiós. Estudià en Lovaina, tenint com a mestre a Lluís Vives en el qual adquirí coneiximents de llatí i grec, filosofia, matemàtiques, jurisprudencia i història. Estigué al servici de Carles V, ajudà a la formació de Felip II, despuix fon mestre del seu fill (el príncip Carles) i en 1564 fon nomenat bisbe d´Osma.

Font: Biblioteca Municipal de Xàtiva.

Honorat Joan i Escrivà

viernes, 7 de julio de 2017

122-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Portada de la "Grammatica valenciano-latina", del mege i excels humaniste Andreu Sempere, de la que se´n feren prop de quaranta edicions: la primera en Valéncia l´any 1546, seguint-li sis més durant el sigle XVI, dos en Barcelona els anys 1570 i 1637, dos en Caller (Sardenya) els anys 1557 i 1583, i més de vint en Mallorca en els sigles XVII, XVIII i XIX. En tots estos llocs s´estudià el llatí, durant molts anys, en una Gramàtica Valenciana. La present edició és de Palma de Mallorca de l´any 1749. 

Foto: "La llengua valenciana i els nostres clàssics". Mª Teresa Puerto.

* Andreu Sempere (Alcoy, 1510-Valéncia, 1572). Doctor en Medicina. Catedràtic de Gramàtica i Retòrica per l´Universitat de Valéncia. Escrigué manuals i tractats i també poesia.

Andreu Sempere

lunes, 3 de julio de 2017

121-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana.

Començament i Colofó del llibre "Sinonima Variationum Sententiarum", de l´escritor Jeroni Amiguet. Llegim en abdós reproduccions: 

"… ex italico sermone in valentinum…". Fon editat en Valéncia l´any 1502.

* Jeroni Amiguet i Breçó (Tortosa, sigle XV- Barcelona ¿?, 1530). Mege, humaniste i professor de gramàtica en Oliva, Gandia, Valéncia, Lleida i Tortosa. 

Foto: Colofó del llibre "Sinonima Variatorum Sententiarum" (ValenciaFreedom).

Sinonima Variationum

viernes, 30 de junio de 2017

120-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Començament i Colofó del llibre "Sinonima Variationum Sententiarum", de l´escritor Jeroni Amiguet. Llegim en abdós reproduccions:

"… ex italico sermone in valentinum…". Fon editat en Valéncia l´any 1502.

* Jeroni Amiguet i Breçó (Tortosa, sigle XV- Barcelona ¿?, 1530). Mege, humaniste i professor de gramàtica en Oliva, Gandia, Valéncia, Lleida i Tortosa.

Foto: Començament del llibre
 "Sinonima Variationum Sententiarum". (Valencia Freedom)


Sinonima Variationum

lunes, 26 de junio de 2017

119-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Transcripció de "La trenta e dues", alabança a Valéncia del llibre "Regiment de la Cosa Publica", del traductor, escritor i mestre en Sacra Teologia, el franciscà Francesc Eiximenis. Sobre les arrels [raïls] de la Llengua Valenciana, llegim: 

“…aquesta terra ha llenguatge compost de diverses llengues que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millo li es, e ha lexats los pus durs e los pus mals sonants vocables del altres, he ha presos los millors…'. 
Edició valenciana de l´any 1499. Francesc Eiximenis (Girona, 1327-Perpinyà, 1409).

Foto: Taulellets. Entrada triumfal de Sant Vicent Ferrer a Valéncia, al seu costat, Francesc Eiximenis fent-li una pregunta.

Entrada triumfal de Sant Vicent Ferrer en Valéncia

viernes, 23 de junio de 2017

118-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana.

Dedicatòria de "La Vida de Sancta Catherina de Sena". Es pot llegir al principi: 

“…trauir de lati en valenciana prosa…”. L´autor és Miquel Pereç. Edició de Valéncia de l´any 1499.

Vita Divae Catherinae de Senis, en valencià "La vida de Sancta Catherina de Sena", arromançat per Miquel Pereç. Narcis Vinyoles. "Cobles en lahor de Sancta Catherina de Sena". Imprés per Cristòfol Cofman. Valéncia, 11 de maig de 1499.

Fonts de documentació i foto: Vicent García Editores, S.A.

Sancta Catherina

lunes, 19 de junio de 2017

117-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Bertomeu de Torres Naharro, en la seua comedia "Propalladia", es pot llegir: 

"...Mas aveis destar alerta por sentir los personajes que hablan quatro lenguajes hasta acabar su rehierta. No salen de cuenta cierta por latín e italiano, castellano y valenciano que ninguno desconcierta." 

* Bartolomé de Torres Naharro (Badajoz, ¿?-1524). "Propalladia" (Nàpols, 1517). 

Fonts: Citat per Vicent Ferrer Olmos en "Comedias de un famoso extremeño" (Levante (Especial), 7.2.1981). I per Salvador Faus i Sabater en "Recopilació històrica sobre la denominació llengua valenciana" (pag. 50).

Propalladia

viernes, 16 de junio de 2017

57-Notes històriques

L'any 1920, denunciava Mossén Alcover:

"Estoy disconforme con las arbitrariedades de Pompeu Fabra y contra el centralismo lingüístico que él quiere imponer en todas partes (Valencia incluida). Imponer no ya el habla de Cataluña sino la de Barcelona con talante dogmático y con arbitraria eliminación de las formas que se asemejan al castellano..."

Font: Revista Renou nº 48, març de 2004, de l'Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló.

* Antoni Mª Alcover i Sureda (Santa Cirga, Manacor, 1862-Palma, 1932). Eclesiàstic, llingüiste i escritor. Autor del diccionari Català-Valencià-Balear.

Antoni Mª Alcover i Sureda

lunes, 12 de junio de 2017

116-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"... Deixem-se de considerar a Artola com poeta català. D´això res. Escrivia en aquelles normes que molts seguien per creure seues, pero els pensaments, els sentiments sempre foren casolans. Sí es veritat que ell va estudiar en les Universitats de Barcelona i Salamanca. Que el idioma català el tindria mastegat, pero per lo mateix que el seu contacte en el castellà no desfigurà el seu verp autènticament castellonenc tampoc ho feren els anys que va passar, primer estudiant Arquitectura en Barcelona, i poc després deixar aquella carrera per a fer Filosofia i Lletres.

[...]

I en realitat, amic llector tant si eres com si no, fill de la ciutat de La Plana, este llibre ['A l´ombra del campanar'] es per a llegir-lo en continua delectació. Vers, pura cançó. Canta al poble i a la gent, als animals, a les costums i a les bondats que roden la noria dels dies plens de treball o bullint de festa, pero més gojant que penant. Mirem com desperta l´horta la ploma d´Artola:

'El llaurador matiner
el pollastre, diu, l´alerta,
de matí de matinet,
i el llaurador es desperta
amb (sic) un eriçó de fret.
Deixa un sospir de recança
embolicat al llençol
i a la finestra s´atança
per vore si ha eixit el sol.
Mira al cel i el veu tot negre
(ha plogut tota la nit)
Pensa en la saò i alegre
... ¡es fica de cap al llit!" 

Font: 'Bernat Artola Tomás. Ver empelt d'amor a Castelló' per Manuel Casaña Taroncher. Revista Renou nº 48, març 2004, de l'Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló.

* Bernat Artola i Tomás (Castelló, 1904-Madrit, 1958). Mestre, dibuixant, escritor i poeta.

Bernat Artola i Tomás

viernes, 9 de junio de 2017

115-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"... es un error pensar que Jaime I trajese el catalán a Valencia y Baleares. Rotundamente no. En Baleares ya se hablaba ese latín degenerado de distinta forma, aunque muy parecido. Luego, la noción de catalanismo como la lengua madre de la valenciana y de la balear es falsa históricamente. Las manifestaciones culturales baleáricas y valencianas son muy anteriores a las del catalán."

Font: Torcuato Luca de Tena (El día de Baleares, 22.9.1985). Cita reseñada en el libro 'Nacionalismo catalán. Una gran farsa' de Michael Braveheart.

* Torcuato Luca de Tena Brunet (Madrid, 1923-1999). Escritor, periodista y miembro de la Real Academia Española de la Lengua.

Torcuato Luca de Tena Brunet

lunes, 5 de junio de 2017

114-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Diu en la dedicatoria del Tirant lo Blanch: 

"…me atrevire expondre, no solament de lengua inglesa en portuguesa. Mes encara de portuguesa en vulgar valenciana, perço que la nacio don yo so natural sen puxa alegrar…" 

D'esta novela de l'escritor valencià, Joanot Martorell i Mompalau (Gandia, 1413-1468), digué Cervantes que: "…es el mejor libro del mundo…" ('Don Quijote de la Mancha', I, cap. VI). 

Diu en el Deo gracias del Tirant lo Blanch: 

"…Lo qual fon traduit de angles en lengua portuguesa. E apres en vulgar lengua valenciana per lo magnifich e virtuos cavaller mossen johanot Martorell…"

També diu: '… llibre apellat Tirant lo blanch…'. (Podem comprovar perfectament que és blanch, en H). 

Açò ho diu l'escritor Martí Joan de Galba (Valéncia, ¿?-1490), el qual escrigué la quarta i última part degut a la mort de Martorell. Fon editat en Valéncia l'any 1490. (Biblioteca Universitària de Valéncia, British Library de Londres i Hispanic Society of America de Nova York).

El Tirant lo Blanch es u dels llibres més importants de la lliteratura universal i la primera novela cavalleresca impresa (anterior a la novela 'Amadís de Gaula').

Tirant lo Blanch

viernes, 2 de junio de 2017

113-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

En el pròlec de la "Historia de Joseph" (Roiç de Corella, 1485), es pot llegir al començament: 

'…Descriure en vulgar de valenciana prosa…'. 

* Joan Roiç de Corella (Gandia/Valencia ¿? 1435-Valencia, 1497). Poeta, cavaller i sacerdot valencià que escrigué en llengua valenciana. Fon amic del nostre gran poeta, Ausiàs March.

Esta obra s'edità en Valéncia l'any 1500, a on es conserva l'únic eixemplar del món.

Joan Roiç de Corella

lunes, 29 de mayo de 2017

112-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"La millor manera de defendre una llengua, ¡no ho oblidem!, es parlar-la i escriure-la correctament. No hi ha una atra accio mes efectiva, a banda, clar està, de comprar els llibres que en eixa llengua s'escriuen, no deixant-los engroguir en els almagasens, en la foscor d'una imcomprensible soletat. Hem de soterrar l'hipocresia. D'una banda, l'actitut dels qui diuen estar al costat de les tesis de la Real Academia, i despres no son capaços d'escriure ni una linea sense cometre infinitat d'erros, pot fer tant de mal, encara que sense donar-se conte, com els qui usen el model de l'Institut d'Estudis Catalans de Barcelona. Hem de mostrar el nostre compromis a través del coneiximent, mes no per obligacio, sino per devocio interior, per amor cap a lo propi, per la necessitat urgent de lluitar per la nostra valenciania, pero no quan nos ataquen, sino cada dia."

Font: "La necessitat urgent", per Vicent Manuel Rozalén i García (Las Provincias, 18.5.1997).


viernes, 26 de mayo de 2017

56-Notes històriques

"Segons els estudis d'autors com Ricart Garcia Moya, les Regles d´esquivar vocables solament són una falsificació moderna per a intentar omplir la falta d'una obra equivalent a les citades en la lliteratura catalana, i de pas, una forma de “demostrar” que els valencians migevals es sentien catalans, i aixina fomentar el pancatalanisme entre els valencians actuals. Moya, inclús apunta al paleògraf català Jaume Massó i Torrents (descobridor del manuscrit) com l'autor de les mateixes. El total anonimat històric, l'aparició d'anacronismes i l'improvisació, aixina com el fet de que les Regles, imiten l'estructura de l'Appendix Probi (que no fon descobert fins a 1837) reforcen esta teoria."

* Ricart Garcia Moya (Alacant, 1942). Llicenciat en Belles Arts, historiador i Catedràtic d'Institut de Bachillerat en Alacant. Investigador sobre l´història i la llengua valenciana. 

Font: Uiquipèdia.

Fotos: "Regles d'esquivar vocables o mots grossers o pagessívols" (Archiu de Girona).


lunes, 22 de mayo de 2017

111-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Eduart Genovés i Olmos (Xàbia ¿?- Valéncia, 1922), eclesiàstic i Rector del Colege de Sant Joan de Ribera de Valéncia, en l'any 1911 publica:

"Catalech descriptiu de les obres impreses en llengua valenciana desde 1474 fins 1700"

També publicà, entre atres obres, la "Memoria sobre les relacions entre les Germanies de Valéncia i Mallorca", l'any 1905.

Font: Revista Renou, nº 72 de març 2012, de l´Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló.

Foto: Iberlibro


viernes, 19 de mayo de 2017

55-Notes històriques

"La división provincial, y no 1707, acabó con el Reino de Valencia y lo desvalencianizó. El Reino de Valencia no desaparece a efectos jurídicos en 1707 sino con la división provincial de 1833.

Éste es uno de los objetivos del libro: corregir un error que está muy extendido. Lo que desaparece con el decreto de 29 de junio de 1707 son las leyes forales y las Corts Valencianes. Pero el Reino de Valencia permanece como entidad política y administrativa, aunque tenga las leyes de Castilla por decisión de Felipe V. Y será con la división provincial de 1833 cuando desaparece. Ahí ya no existe el Reino de Valencia, sino tres provincias en plano de igualdad con respecto al poder central [de Madrid]. Eso sí: el decreto de 1833 mantiene la palabra Reino de Valencia como denominación histórica, antigua."

* Federico Martínez Roda, autor del llibre "La división provincial y el final del Reino de Valencia (1810-1833)" (RACV, Valéncia, 2011).

lunes, 15 de mayo de 2017

54-Notes històriques

"En la Corona d´Arago es donava una circumstancia que en alguna ocasio va motivar confusions tant en heraldica com en vexilologia, unes vegades per ignorancia pero atres, sense dubte, per conveniencia.

Els reis de la Corona d´Arago tenien heraldica i bandera propies, pero els estats que la formaven tambe tenien escuts i banderes que els diferenciaven dels demes estats de la Corona.

L´heraldica del rei era: un drago alat sobre un escut en les barres (simbol que la nostra Generalitat ha pres com a propi). La bandera portava les quatre barres roges en fondo groc (abans del sigle XIV, dos barres).

L´heraldica real la podem trobar en qualsevol dels estats de la Corona, pero sempre representant al rei o a Arago, reine cap de la Corona, (Drago = D´Arago) pero no a cap dels atres estats de la Corona.

Tots els estats pertenyents a la Corona d´Arago tenien heraldica propia, simbols particulars que els distinguien dels demes, pero les barres formaven part de tots ells, com a prova del vincul en la Corona. Valencia tenia el Losange Coronat i Lo Rat Penat i de bandera, barres coronades sobre blau. Catalunya la Creu de Sant Jordi quartelada en barres i de bandera, la de Santa Eulalia. Mallorca un castell quartelat en barres i de bandera, barres en franja blava en diagonal, etc..."

Font: "Heraldica en la Corona d´Arago", per Domingo Gimeno Peña. Revista Renou nº 56. Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló.

Foto:
Escut de la Corona d´Aragó.

Escut de la Corona d´Aragó

viernes, 12 de mayo de 2017

110-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"'La pretensió de molts catalans i també d´alguns valencians en voler nomenar llengua catalana al llenguage valenciá, nos pareix, com sempre nos ha paregut, pretensió desgavellada i molt fòra de raó." (Lluis Fullana, 1918). 

Font: Revista Renou nº 59, novembre 2007. Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló.

* Lluis Fullana i Mira (Benimarfull, 1871-Madrid, 1948). Catedràtic de Llengua i Lliteratura valencianes. Professor de francés. Estudià filosofia i teologia. Investigador històric i filològic. Sabia llatí, grec, francés, italià, anglés... Fon acadèmic de la RAE en representació de la Llengua Valenciana i publicà moltes obres sobre la llengua valenciana.

Lluis Fullana i Mira

lunes, 8 de mayo de 2017

53-Notes històriques

Entrevista a Joan Ignasi Culla en motiu de la presentació del llibre 'Cronologia Historica de la Llengua Valenciana' del que és coautor.

"Si els catalanistes llegiren este llibre a més d´u li cauria la bena dels ulls"

"Els catalans tenen molta por que ixca a la llum tot este tipo de documentació perque desmonta totes les seues tesis llingüístiques"

Font: Joan Ignaci Culla (Valéncia Hui, 22.7.2007).

* Joan Ignaci Culla i Hernández (Valéncia, 1959). Escritor, articuliste, conferenciant i investigador. President de Renaixença Valencianista.

Entrevista a Joan Ignaci Culla

viernes, 5 de mayo de 2017

52-Notes històriques

Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya, digué en juliol de l´any 2012 que les comunitats autònomes desapareguen, excepte Galícia, País Vasc i Catalunya, per ser 'comunitats històriques'. 

"¿Dónde están y cuándo comienzan los 'derechos históricos' de Cataluña? Por antigüedad, valor e historia tienen más 'derechos históricos' que Cataluña los astures, cántabros y gallegos, iniciadores indómitos de la Reconquista; Castilla y Aragón, artífices de la unidad de España; Toledo, Andalucía, Valencia y Mallorca, focos admirables de cultura y poderío de los reinos árabes...

¿Cómo pudo Cataluña dar lengua, cultura y esencia a Mallorca (1229) y a Valencia (1238) si entonces no existía ni geográfica ni políticamente?"

Font: '¿Qué derechos históricos?' (DV, 5.2.2006), per Juan Vanrell Nadal.

* Juan Vanrell Nadal, natural d´Algàida, Mallorca. Filòlec, Catedràtic de francés i President de l´Acadèmia de la Llengua Balear.

Juan Vanrell

lunes, 1 de mayo de 2017

Frase d'En Vicente Blasco Ibáñez-1922

El 3 de novembre de 1922, "La novela de hoy" publicava la novela de Vicente Blasco Ibáñez titulada "La familia del Doctor Pedraza".

Com a pròlec apareix una chicoteta entrevista al noveliste i en la qual contesta a la pregunta:

"- ¿No ha parlat vosté mai en el Rei?"

"- ... Fòra d'Espanya no hi ha política; tots som espanyols"


51-Notes històriques

"Un político muy original, el presidente de las Cortes Valencianas declaraba: Hay que dejarse de banderitas y de invasiones catalanas y hablar de los duros. Pero el frente pancatalanista no se rindió ante la sentencia de la Audiencia y organizó una manifestación para la normalización del uso del catalán en la Universidad... mientras la Universidad de Barcelona expresaba su solidaridad con el rector Lapiedra en un comunicado por el que pedía la intervención de las demás universidades españolas y calificaba la decisión de la Audiencia como grave atentado a los derechos fundamentales de los pueblos." 

Font: Ricardo de la Cierva y Hoces (Madrit, 1926). Historiador i polític.En el seu llibre 'Misterios de la Historia' (Cap. IX). Arreplegada la cita en el llibre 'Judes valentins' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991).

Foto: Joan Lerma i Blasco (Valéncia, 1951). Fon president de la Generalitat Valenciana durant els anys 1982-1995.

Joan Lerma i Blasco

viernes, 28 de abril de 2017

109-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Bernardí Vallmanya (s. XV), apart d´atres obres en vers, traduí en prosa diverses obres del castellà: 

- 'Lo carcer d´amor', imprés en Barcelona l´any 1493, diu:

'... traduit de lengua castellana en estil de valenciana prosa'

- 'Lo cordial de l´anima' de l´any 1495, en el colofó, diu:

'... de vulgar lengua castellana en stil de valenciana prosa'. 

- 'Revelacio del benaventurat Apostol Sanct Pau', de l´any 1495, diu: 

'... de vulgar ydioma castella en valenciana prosa'.

Font: 'En torn a la llengua valenciana' per D. Josep Mª Guinot.

* Bernardí Vallmanya (¿?-1495). D´orige valencià, fon escrivent i secretari del Comte d´Oliva.

Foto: 'Lo cordial de l´anima' (1495).

Lo cordial de l'anima

lunes, 24 de abril de 2017

50-Notes històriques

En este análisis, Lapiedra es calificado por De la Cierva como 'otro fanático pancatalanista, que dictó una orden de catalanización en la Universidad que fue impugnado por el grupo Alternativa Universitaria, cuyo presidente Juan García Sentandreu, de quien me atrevo a pronosticar un brillantísimo futuro político, con la dirección letrada del insigne abogado Vicente Giner Boira y su colega Juan Manuel Ricart Lumbreras, ganado en la Audiencia de Valencia, que estimó que el acuerdo de la Junta de Gobierno sobre la declaración del catalán como lengua de la Universidad 'adolece de vicio de inconstitucionalidad'.

El rector abochornado, se mostró en desacuerdo total y replicó en otra de sus históricas frases: recurriremos. Con mucho más sentido común, Alternativa Universitaria le señalaba al derrotado rector el único camino digno: dimitir.' 

Y prosigue: 'En la primavera de 1987 el Tribunal Supremo ratificaba la sentencia de la Audiencia valenciana y quitaba de nuevo la razón a los pancatalanistas. El rector Lapiedra emitía un largo e inútil lamento índio en las columnas cómplices del diario gubernamental español.'

Font: Ricardo de la Cierva y Hoces (Madrit, 1926). Historiador i polític. En el seu llibre 'Misterios de la Historia' (Cap. IX). Arreplegada la cita en el llibre 'Judes valentins' de J.P. Valencianos (Valéncia , 1991).

Foto: Carta de Lapiedra a Ovidi Montllor per l´homenage de l´Universitat de Valencia a Estellés. Ramón Lapiedra Civera, (Almenara, 1940). Fon rector de la UV durant els anys 1984-1994.


viernes, 21 de abril de 2017

49-Notes històriques

"Entre los años 1984 y 1986 el comando pancatalanista instalado en la Universidad de Valencia planeó un asalto general para instaurar la lengua catalana en el venerable centro, del que prentendían expulsar prácticamente al castellano. Un grupo juvenil, Alternativa Universitaria, del que seguramente forman parte los futuros líderes del centro-derecha en el Reino de Valencia, se opuso clarividentemente a la intentona, y contó para ello con el apoyo verdaderamente emocionante de la opinión pública más sana de la ciudad."

Font: Ricardo de la Cierva y Hoces (Madrit, 1926). Historiador i polític. En el seu llibre 'Misterios de la Historia' (Cap. IX). Arreplegada la cita en el llibre 'Judes valentins' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991).

Foto: Del blog de Juan García Sentandreu.

Alternativa Universitaria

lunes, 17 de abril de 2017

48-Notes històriques

¿Quan comença la catalanisació de la nostra terra? Be, teniu l´opinió de l´historiador Ricardo de la Cierva.

Tras hacer un breve y esquemático recorrido histórico-cultural del Reino de Valencia, Ricardo de la Cierva hace un análisis de la campaña pancatalanista en este territorio de la que dice "no se ha dado cuenta aún la opinión pública española".

Campaña iniciada en 1907. 

"Esta comienza en 1907, cuando Prat de la Riba crea en Barcelona el Institut d´Estudis Catalans, uno de cuyos objetivos es la normalización de la lengua catalana...
[...]
Fué un químico cubano metido a filólogo, Pompeyo Fabra, quien establece un criterio para la lengua catalana y adopta en 1913 el Institut d´Estudis Catalans.
Mosén Alcover, que al principio colaboró con la idea, dimitió de su trabajo y regresó a la isla de Mallorca, 'disconforme con las arbitrariedades de Fabra', y contra 'el centralismo lingüístico de Fabra, que pretendía imponer en todas partes [a mosatros, tambe] no ya el habla de Cataluña, sino el de Barcelona, con talante dogmático y con arbitraria eliminación de las formas que se asemejaban al castellano'."

Font: Ricardo de la Cierva y Hoces (Madrid, 1926). Historidador i polític. En el seu llibre 'Misterios de la Historia' (Cap. IX). Arreplegada la cita en el llibre 'Judes valentins' de J.P. Valencianos (Valéncia , 1991).
* Pompeu Fabra i Poch (Villa de Gracia, Barcelona, 1868-Prades, 1948).

Pompeu Fabra

viernes, 14 de abril de 2017

47-Notes històriques

"No fue fácil perseverar en esta posición y toma de partido en lingüística. Se me atacó, aun no siendo valenciano, furibundamente, incluso por colegas universitarios, que no por políticos en ejercicio de tal función. Prefiero no mencionar a aquellos por su nombre, para escarnio, al no querer procurarles notoriedad inmerecida. ¡Que los nacionalistas catalanes se lo paguen con creces!

El Estatut valenciano, recién aprobado por las Cortes Españolas, se basa, para el reconocimiento de la valenciana como lengua propia, por distinta de las demás españolas, en esta doctrina sustentada por mí mismo y la Real Academia de Cultura Valenciana, por no citar otras entidades en olvido de posibles otras." 

Font: 'La lengua valenciana, su reconocimiento estatutario'. 'A la memoria de los sacerdotes académicos Costa y Guinot (RACV)'. Manuel Mourelle de Lema (LP, 3.3.2006).

* Manuel Mourelle de Lema (Vimianzo, La Corunya, 1934). Lingüíste. Catedràtic de l´Universidad Complutense de Madrit. Ha publicat diversos llibres sobre temàtica llingüística.

Manuel Mourelle de Lema

lunes, 10 de abril de 2017

108-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

En el llibre 'La llengua dels valencians', autor Manuel Sanchis Guarner, edició de Valéncia de l´any 1960, en la pàgina 10, diu aixina:

"Nosaltres hem nascut a València i som valencians. El País Valencià, el Poble Valencià, té una personalitat ben definida pels quatre factors abans esmentats; Geografia, Història, Economia i Cultures pròpies. Té també un idioma autòcton. Amb aquestes premisses es dedueix lògicament i forçosa el següent postulat, que, exposat d´aquesta senzilla forma, sembla irrefutable: 

La Llengua dels Valencians és el valencià. Som Valencians i el nostre idioma és el valencià; en ell devem parlar i en ell devem escriure. Devem i podem, i perquè devem, volem."

¿Qué vol dir? ¿Per qué dona este personage un canvi més tart?
* Manuel Sanchis Guarner (Valéncia, 1911-1981).

Font: 'En torn a la llengua valenciana' per D. Josep Mª Guinot.

Manuel Sanchis Guarner

viernes, 7 de abril de 2017

46-Notes històriques

"Desde el ya lejano 1978, en el que se discutía en el Senado el artículo referente a las lenguas españolas (art. 3 del título preliminar), aun no siendo quien esto firma valenciano de natura, si bien de corazón, me hube de ocupar en distinguir científicamente la identidad de la lengua de Valencia respecto del catalán, lengua, esta, que comenzaba a balbucir en el siglo XII cuando se glosaban tímidamente las Homilies d´Organyà. 
[...]
Me consta que este libro ['La Identidad Etnolingüística de Valencia. Desde la Antigüedad hasta el Siglo XIV' (Madrid, 1996)] llegó a manos de personalidades políticas que hubieron de intervenir tanto en la redacción del Estatut valenciano cuanto de catalanes que pusieron en cuestión la diferencia, genética y diacrónica, entre lenguas valenciana y catalana no sólo en el proceso de redacción del Estatut catalán en Barcelona, sino , hace poco, cuando se discutió y aprobó en Madrid el Estatut de Valencia. Me siento, pues, satisfecho de haber contribuido, en el grado que fuere, al esclarecimiento de esta importante cuestión para el pueblo valenciano y, como resultado final, a que, en el Estatut, figure la nacida en Valencia como propia de los valencianos junto a la nacional española." 

Font: 'La lengua valenciana, su reconocimiento estatutario'. 'A la memoria de los sacerdotes académicos Costa y Guinot (RACV)'. Manuel Mourelle de Lema (LP, 3.3.2006).

* Manuel Mourelle de Lema (Vimianzo, La Corunya, 1934). Lingüíste. Catedràtic de l´Universitat Complutense de Madrit. Ha publicat diversos llibres sobre temàtica llingüística.  

Manuel Mourelle de Lema

lunes, 3 de abril de 2017

45-Notes històriques

"Millones de españoles, fuera del Reino de Valencia, ignoran que durante el siglo XX se ha desencadenado, y ahora ruge con más fuerza que nunca, una campaña para una nueva reconquista de Valencia, denominada ya, aviesamente, país valenciano; una reconquista aviesa y falsaria porque jamás hubo conquista en ese contexto: una invasión, de momento cultural, del Reino de Valencia y hasta el alma de Valencia por las nuevas mesnadas del pancatalanismo rampante, que se empeñan en convertir al reino ancestral, que nos revitalizó y nos legó el rey don Jaime el Conquistador, en nombre de no se qué inexistentes y ficticios Paises Catalanes." 

* Ricardo de la Cierva y Hoces (Madrid, 1926). Historiador y político.

Font: En su libro 'Misterios de la Historia' (Cap. IX). Recogida la cita en el libro 'Judes valentins' de J.P. Valencianos (Valéncia , 1991).


Ricardo de la Cierva y Hoces

lunes, 20 de marzo de 2017

107-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana.

"El pare Costa [Joan Costa i Català], aporta les proves històriques de l´existència del sant valencià [Sant Pere Pasqual] i rebat de forma clara i contundent les sospites interessades sobre la veracitat de sa existència i contrasta les afirmacions gratuïtes de Jaume Riera i Saus, recordant lo que sí són falsificacions flagrants, com el 'Libre dels feyts d´armes de Catalunya' o les 'Trobes' de Jaume Febrer. El pare Costa reivindica l´obra de Sant Pere Pasqual, autor que sense solució de continuïtat és el màxim exponent de la permanència d´un romanç llatí que va prenent forma de llengua valenciana."

Font: Paco Tarazona Santabalbina (Sedaví, 1971). 

* Sant Pere Pasqual (Valéncia, 1227-1300). Bíblia Parva. Introducció i transcripció de Joan Costa i Català. Ed. Lo Rat Penat (Valéncia, 1998). 

Foto: Missa de Sant Pere Pasqual per Jeroni Jacint Espinosa, 1660.

Sant Pere Pasqual

domingo, 19 de marzo de 2017

Amor de Filla, per Mª Luisa Camilleri

Hui dia del pare compartim en tots vosatros un poema de Mª Luisa Camilleri titulat "Amor de Filla" dedicat als pares.

Mª Luisa Camilleri
De Na Mª Luisa Camilleri es sap que fon una escritora del Sigle XX i possiblement naixcuda en Valéncia, ya que escrigué obres les quals foren estrenades en el Cap i Casal i foren escrites en Llengua Valenciana.
  • El repatriat: entremés en prosa, sainet, dramàtic, no està clara la data de l'estren de l'obra pero si saben que fon impressa dins de la colecció de Teatre Valencià (nº 4, 1925).
  • Els viveros: sainet dramàtic estrenat en 1925 del qual no hi ha res impres. Pareix ser que describia l'ambient dels Vivers de Valéncia.
  • Modernismes: estrenada en Valéncia el 17 de novembre de 1925 (no s'ha trobat encara eixemplar imprés).
  • Un ratet de pronòstic: estrenada en Valéncia el 31 de decembre de 1925 (no s'ha trobat encara eixemplar imprés).
Mª Luisa també escrigué atra obra junt a Amichatis i Miñana:
  • Furtanines: farsa grotesca i sentimental en un acte, dividit en tres quadros (1925)

Publicat en la Revista Semanal Literaria "Teatro Valensiá" en el "Almanach 1926".
Imprés en Valéncia el 31 de decembre de 1925