viernes, 13 de octubre de 2017

135-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Valencia ha tenido siempre una propia personalidad histórica y un movimiento literario y artístico peculiar. Y tiene derecho a conservarlo... Vayan con estas líneas mis férvidos deseos de que mantengan sus derechos."

Claudio Sánchez Albornoz (LP, 30.8.1987). Citat en el llibre 'Judes Valentins', per J.P. Valencianos (Valéncia, 1991). 

* Claudio Sánchez-Albornoz y Menduiña (Madrit, 1893-Avila, 1984). Historiador, professor i polític. Llicenciat en Filosofia i Lletres. Catedràtic numerari d´Història d´Espanya en les universitats de Valéncia, Barcelona, Madrit i Valladolit. Membre de la Real Acadèmia de l´Història. Ha publicat diversos llibres.

Claudio Sánchez-Albornoz y Menduiña

martes, 10 de octubre de 2017

134-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Part de la Carta de Don Hipolito de Samper y Gordejuela (Valencia, 1633-1700), 'Procurador General de su Orden de Montesa, Capellan de Honor de S.M. de su Consejo, su Asesor Jubilado de Bayle, General de la Ciudad, y Reyno de Valencia, Administrador del Hospital de Aragon, y Juez de la Nunciatura de España', datada el 20 d´agost de 1688 i inserta en el llibre Vita Christi, de Sor Isabel de Villena, del qual s'imprimí la primera edició en Valéncia l'any 1491. Es pot llegir entre llínees: 

"...Otro intitulado: Vita Christi, de la Reverent Abadesa de la Trinitat, compuesto en lengua Valenciana..."

* Sor Isabel de Villena (Elionor Manuel de Villena, Valéncia, 1430-1490), religiosa, escritora i poeta.

Foto: Portada del Vita Christi. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.

Nota: El Vita Christi s'edità en la ciutat de Valéncia l'any 1491, despuix es feren varies reedicions: Barcelona (1527), Valéncia (1986) i Barcelona (1995).

Vita Christi

viernes, 6 de octubre de 2017

133-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"S. Vicente Ferrer, Maestro del Sacro Palacio, Predicador apostólico y patrón del Reyno de Valencia"

"... traducidas fielmente de la lengua Valenciana,..."

Font: 'La Celda Santa del Glorioso Padre y Apóstol Valenciano San Vicente Ferrer' (Valéncia, 1699).

Foto: Valencia Freedom/Biblioteca Valenciana.

La Celda Santa

lunes, 2 de octubre de 2017

132-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"el arado de origen moderno importado, que en catalán se dice 'xaruga', y en valenciano 'xeruga'; del latín 'carruca' a través de formas no hispánicas probablemente (...) el catalán 'cinia, sinia'; el valenciano 'cenia'..."

Font: Caro Baroja, Julio: 'Tecnología popular española', 1969. Citat en el llibre 'Historias del Idioma Valenciano', per Ricart García Moya (Valéncia, 2003).

* Julio Caro Baroja (Madrit, 1914-Vera de Bidasoa, Navarra, 1995). Doctor en Història Antiga. Antropòlec, llingüiste i ensagiste. Acadèmic de la RAE

Julio Caro Baroja

viernes, 29 de septiembre de 2017

131-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

En la bula de Canonisació es ratifica el fet (el 29 de juny de 1455) per Calixt III, es dir, la proclamació de dita Canonisació, pero solament s'escrigué el 1 d'octubre de 1458, i fon firmada per Pio II, dient: 

"In sua valentina ac materna lingua fuerit semper locutus", que traduït significa: "En sa materna llengua valenciana fon sempre escoltat i oït parlar"

* Calixt III (Papa valencià). Alonso de Borja i Cavanilles (Torreta de Canals, Canals, 1378-Roma, 1458).

Calixt III

lunes, 25 de septiembre de 2017

130-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Si la democràcia és la raó de la força dels vots, els valencians de nació, oberts i enriquits per un llarc mestiçage, estem veent cóm nos furten jorn a jorn la força de la raó de la pròpia llengua i cultura."

Font: 'Brots', per Aureli López (Valéncia, 2003). 

* Aureli López i Muñoz (Paterna, 1943). Escritor i Professor de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat. President de l´Associació d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA). Acadèmic de la RACV. Vicepresident de l´Ateneu Cultural de Paterna. Premi Vinatea 1997. Premi 'Fadrí-D. Josep Mª Guinot a les lletres valencianes' 2012 de l´associació Cardona Vives de Castelló.

N'Aureli Lopez

viernes, 22 de septiembre de 2017

1-Escritors àraps-valencians els quals floriren durant la dominació sarracena en el Regne de Valéncia

SIGLE X

ISA BEN MOHAMAD ALABDERITA
Naixqué en Elig. Poeta amé, el qual florí en este sigle. Su memòria està conservada en el Còdex Escurialense.

AHMAD BEN MOHAMAD BEN ABDELBER
Valencià. Vixqué en el sigle X. Escrigué: “Historia de los Varones que florecieron en España en la Jurisprudencia”

PHATEMA (HIJA DE JOSEPH BEN YAHIA ALMOGAMI)
Naixqué en Valéncia. Se decicà en Córdoba a la jurisprudència, a on se feu célebre pels seus escrits i pietat, dignes de grans llaors. Muigué en l’any 931.


Bibliografia:
  • "Biblioteca Valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días". Tomo I. Autor: Justo Pastor Fuster. (1827)
  • "Ilici, hoi la Villa de Elche". Autor: D. Juan Antonio Mayans i Siscar (1771)


lunes, 18 de septiembre de 2017

64-Notes històriques

"Pero es que tambe es pancatalaniste qui en 1988, a mes d´eixes paraules que vinc indicant, n´utilisen atres que no han segut mai valencianes com, per eixemple, 'amb'. La forma classica en valencians, catalans i mallorquins era 'ab', pero com els catalans pronuncien 'am', han donat per bona en català la forma mixta 'amb' i, clar, els valencians servidors de l´Institut d´Estudis Catalans (al front dels quals figura la nostra Conselleria de Cultura, Educacio i Ciencia), a escriure 'amb' i a procurar dir-ho quan parlem 'cientificament'.

M´agradaria molt que els 'cientifics' valencians nos donaren raons valides per a l´us d´'amb' en la llengua valenciana, i he dit valides, perque no ho son les de procurar l´'unitat de la llengua' assumint la catalana. ¡Que facil per als catalans i quina pauperrima submissio per als valencians! ¿Valencians?" 

Font: "Es hora de raonar un poquet", per Xavier Casp (Las Provincias, 6.1.1988). Citat en el llibre "Judes Valentins" (Valéncia, 1991) de J.P. Valencianos.

* Francesc Xavier Casp i Verger (Carlet, 1915-Valéncia, 2004). Escritor i poeta. Fundà junt a Miquel Adlert l´editorial Torre. Membre de Lo Rat Penat i del CVC. Decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i impulsor de les Normes d´El Puig. Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana, 1994. Publicà diverses obres.

En Xavier Casp

viernes, 15 de septiembre de 2017

129-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Una poesia del nostre gran poeta, Anfós Ramon, titulada "Com la sanc feta paraula".

Poema de cara al meu poble que està parlant

en veu baixa, quan es hora de forjar a crits

el futur que alguns li neguen, com el fruit

rebordonit li nega a l´arbre la collita.

¡Germans! ¡Germans de terra i de preguntes

que no trobeu resposta com Deu mana!

¡Germans encadenats pel dur silenci

dictat des del poder que ens avasalla!
[...]
Ya se, Pare Vicent, que falten homens;

que molta gent, deserta; que se cansa

de tanta inhibicio i tanta mentira;

de tanta mala brossa que s´escampa

com un castic de borres o d´injuries

o fills que al fosc reneguen de la patria.

Ya se, bon Sant Vicent, que nostra llengua,

per no sé quins favors, se malbarata,

negant la seua viva trayectoria

i el seu valor que no admet la rebaixa.
[...]
Un poble mor, quan mor la seua llengua.

La sanc de l´esperit, es la paraula.

I si la paraula i llengua nos destrocen,

Serem uns morts vivint sense esperança.
[...]
I quan la veu del poble en tot el Regne

se torne mes unanim i mes ampla,

podrem cantar units eixa victoria

que el propi orgull ab força nos reclama.
[...]
¡Perdona, Sant Vicent, les nostres culpes!

¡Perdona a qui es denigra i a qui estafa!

Que mentres quede un fill bo en esta terra,

¡No ha de morir la llengua valenciana! 

* Anfós Ramon i Garcia (Valéncia, 1924-2014). Premi Nacional de Poesia. 

Nota: Poema llegit en l´entrega del premi "Fadrí-Josep Mª Guinot a les lletres valencianes" de l´associació Cardona Vives de Castelló a Anfós Ramon l´any 2007.

N'Anfós Ramon i Garcia

lunes, 11 de septiembre de 2017

63-Notes històriques

"Sense divagacions, dic que es una pena comprovar que sobre la llengua valenciana, hi ha valencians que son ignorants o pedants o pancatalanistes. I aixo es ben facil de descobrir; per eixemple, qui diu i escriu 'aquest, aquesta, altre, altra...

- Ignorant, si en 1988 encara no sap que la llengua d´un poble no es mai un producte cientific, sino un fet social viu que, com tot lo viu, està en constant evolucio. Nomes deixa d´evolucionar lo que està mort. I la llengua valenciana hem demanat i conseguit que se nos reconega com a propia, perque no ha deixat mai d´estar viva.
[...]
- Pedant, si s´atrevix en 1988 a escriure com s´escrivia en els segles XIV o XV. ¿Qué diriem d´un castellà que, ara, escrivira 'aqueste, aquesta, dexar, fazer...' perque escriu la llengua de Cervantes? Diriem que es un 'quixote' pedant i cursi.
[...]
- Pancatalaniste, si en 1988 encara no sap que els que diuen i escriuen 'aquest, aquesta, altre, altra', etc... no ho fan perque aixo 'fon' valencià; tambe 'fon' valencià 'mia, tua, sua' i, en canvi, usen 'meua, teua, seua' i usarien encara mes a gust 'meva, teva, seva'. Utilisen aixo no per ignorants, pedants, cursis i 'quixotes', que no ho son, sino perque aixo 'es' català...
[...]
En la qüestio de la llengua valenciana, el valencià que en 1988 no es ignorant ni pedant i escriu i diu 'aquest, aquesta, altre, altra, amb' etc... es perque indubtablement, es pancatalaniste."

Font: "Es hora de raonar un poquet", per Xavier Casp (Las Provincias, 6.1.1988). Citat en el llibre "Judes Valentins" (Valéncia, 1991) de J.P. Valencianos.

* Francesc Xavier Casp i Verger (Carlet, 1915-Valéncia, 2004). Escritor i poeta. Fundà junt a Miquel Adlert l´editorial Torre. Membre de Lo Rat Penat i del CVC. Decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i impulsor de les Normes d´El Puig. Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana, 1994. Publicà diverses obres.

En Xavier Casp

viernes, 8 de septiembre de 2017

128-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Corresponent al Monasteri del Puig i de son Verge de la "Historia General de la Orden de la Virgen María de la Merced", del poeta i dramaturc Tirso de Molina. Diu en les primeres llínees: 

"Y aunque de nuestro cerro consagrado (llamanlos Puig en lengua valenciana, sucesora de la lemosina)" 

(Any 1639. Foli 69. Biblioteca de la Real Acadèmia de l'Història, Madrit).

* Tirso de Molina –pseudònim de Fra Gabriel Téllez Girón- (Madrit, 1579-Almazán, Soria, 1648). Religiós, poeta i dramaturc.

Tirso de Molina

lunes, 4 de septiembre de 2017

62-Notes històriques

Extracte d´un artícul (en castellà) de Vicent González Lizondo ('Eztamoz en el paiz valenciá', publicat en Las Provincias, el 10.11.1987), parlant sobre el rector de l´Universitat de Valéncia, Ramón Lapiedra Civera (Almenara, 1940), i la catalanisació de l´universitat valenciana.

"En una Universidad anclada en el pasado, divorciada de la sociedad actual. Universidad que no hay más remedio que bautizar como antivalenciana, con un rector y determinados elementos de ella añorantes de pasadas épocas, en las que su omnipotente poder campaba por sus respetos.
[...]
Donde se practica un terror colectivo en las escuelas obligando a aprender una extraña jerga, y se penaliza con suspensos de todo un año de trabajo a los que no están dispuestos a traicionar sus orígenes, ni su lengua, ni a su tierra. Lo siento, pero es preciso volver a preguntarse: ¿Es que Valencia sí paga a los traidores?

Un individuo nacido aquí que desprestigia incluso a ese gran músico de su pueblo don José Serrano, del que dice escribió un himno que es 'una merdeta reaccionaria'.

Un individuo que insulta continuamente a la tierra que le vio nacer.

Un individuo al que, colocado por un amiguete por el dedo, se le dan millones que pagamos todos los valencianos.

Un individuo al que se le 'canoniza' con una cátedra impensable de impartir y antiestatutaria en Valencia." 

Font: "Judes Valentins", per J.P. Valencianos (Valéncia, 3ª ed., 1991). 

* Vicent González Lizondo (Valéncia, 1942-1996). Empresari i polític.

Foto: Las Provincias.

En Vicent Gonzalez Lizondo

viernes, 1 de septiembre de 2017

61-Notes històriques

"Ese 'caballo de Troya' es la enseñanza. No es el único, pero si es el fundamental. Desde la más tierna infancia hasta los cursos de doctorado a los que voluntariamente desean aprender valenciano o los que reciben esa asignatura obligatoria se les enseña otro idioma, se les enseña catalán."

Font: "Operación 'Caballo de Troya'", per Enrique de Diego (Las Provincias, 20.6.1997).

* Enrique de Diego Villagrán (Segovia, 1956). Llicenciat en Ciències de l´Informació, periodiste, escritor i articuliste.

Enrique de Diego Villagrán

lunes, 28 de agosto de 2017

60-Notes històriques

"En Valencia, la aplicación del pacto Aznar-Pujol ha sido maquiavélica. Zaplana, auténtico encantador de serpientes, supo embaucar a todos. Se inventó la AVL, dotándola de máxima autoridad lingüística. Eligió una presidenta sin personalidad. De sus 21 miembros, cuatro son de la RACV y cuatro del IEC. Un sueldo millonario hizo «el milagro» de una interesada convivencia. A cada bando decía lo que deseaba oír. Engañó a unos y a otros. Acaba de descubrirlo el propio Jordi Pujol: Ambos gobiernos designaron a representantes para que mantuvieran contactos discretos y «se ratificó la unidad de la lengua catalana… La Academia Valenciana de la Lengua fue el resultado de negociaciones no públicas, discretas y con mucho respeto» (DDV, 10-11-04). ¡La lengua valenciana fue sacrificada!"

Font: "Baleares y Valencia, moneda de cambio", per Juan Vanrell.

* Juan Vanrell Nadal (Algàida, Illes Balears, 1925). Filòlec. Catedràtic de francés. President de l´Acadèmia de la Llengua Balear.

D. Juan Vanrell Nadal

viernes, 25 de agosto de 2017

134-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Dedicatòria de la primera part de la 'Coronica General...', de Pere Antoni Beuter, historiador, teòlec i primer croniste del Regne de Valéncia. Editat en 1604 en Valéncia, és una fidel reproducció de la de 1546, i es pot llegir: 

"...Imprimiose pues en lengua Valenciana, como yo la compuse...."

* Pere Antoni Beuter (Valéncia, 1490-1554). D´orige alemà, estudià humanitats en l´Universitat de Valéncia. Publicà varies obres, com: 'Historia de Valencia' i la 'Coronica General de toda España y especialmente del Reino de Valencia'.

Foto: Biblioteca Valenciana.


lunes, 21 de agosto de 2017

133-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Dir que valencià i català són lo mateix és una monstruosa mentira."

"En les escoles el valencià està en les mans del catalanisme, que impon les seues mentires a l´ignorància del pobre chiquet de set anys."

"Cal ser optimistes i tindre fe en Deu i fe en el nostre poble. Podem triumfar i crec que al final triumfarem." 

* Josep Àngels Castelló (Valéncia, 1930-2011). Filòlec. Doctor de l´Universitat de Valéncia. Fon 18 anys professor en diverses universitats dels Estats Units, Cap del departament d´Estudis Hispànics de l´Universitat de Florida (EE.UU.). Autor del llibre: 'Fundamentación metodológica de la Lengua Valenciana'.


viernes, 18 de agosto de 2017

132-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Onofre Pou, gerundense, publicó, en Valencia, en 1575 su obra 'Thesaurus puerilis', en cuya nota editorial afirma que escribe su libro 'en lengua cathalana' y 'valenciana'. O lo que es lo mismo, que todos nuestros autores de los siglos XIV-XV - la Edad de Oro de las letras valencianas - no sólo admitían la existencia de las dos lenguas: la catalana y la valenciana, sino `las diferenciaban entre sí´(Vid. J. Almiñana 'Crit de la llengua', Valencia, 1981). Además obran en nuestro poder diversos documentos, no sólo de los siglos de oro, sino también de los siglos posteriores de los que se afirma que los diferentes escritores escribían todos ellos en 'lengua valenciana'."

Font: 'Los supuestos países catalanes según la historiografía catalana' (26.3.1988), Juan Ferrando Badía. Cita reseñada en el libro 'Judes Valentins' de J.P. Valencianos (Valencia, 1991). 

* Juan Ferrando Badía (Foyos, 1926-Valencia, 2007). Catedràtic Emèrit de Dret Constitucional i Ciència Política. Universitat 'Rey Juan Carlos' (Madrit). Doctor Honoris Causa.

D. Juan Ferrando Badía

lunes, 14 de agosto de 2017

59-Notes històriques

El periòdic 'ABC', en l´edició del dumenge (19.8.2012), parla sobre la porta romànica de la Catedral de Valéncia, fent unes desafortunades declaracions: 

"Todo este conjunto está rematado en su parte superior por un tejado sostenido por unas cabezas humanas. Lo que muy pocos saben es que esos rostros, que conservan parte de la policromía original y van acompañados de sus nombres, pertenecen a los siete matrimonios catalanes que repoblaron la ciudad tras la conquista cristiana. Por lo tanto, cuando un valenciano pasa por la puerta románica, puede cruzar la mirada con sus propios antepasados catalanes. Algo que quizás a algunos no les gustará pero esa es ya otra historia."

Aci teniu l´enllaç de la notícia.

L´artícul titulat "Llegenda de les donzelles de Lleida" de l´investigador castellonenc Domingo Gimeno Peña, entre atres coses, diu lo següent:

"En relacio a la repoblacio, segons els distints historiadors li calculen a Lleida en 1238, entre 1.600 i 4.000 habitants, acceptant els calculs mes optimistes i aplicant la piramide d`edats de l`epoca, Lleida i el seu entorn no disponien de donzelles en edat de casament per a vindre a Valencia, ni en un numero moltissim mes reduit del que assegure Escolano.

Per ultim el portic a on estan les cares es d`estil romanic, per lo tant construït sigles abans de la conquista, lo que fa impossible que les cares representen als lleidatans.

Com podem vore es dificil en tant poc d`espai dir tantes barbaritats, pero a pesar d´aixo, en llibres de text, escoles i publicacions continuen mantenint la llegenda. El profesor Sanchis Guarner dia: "es cert que els valencians admiten llur ascendencia lleidatana, i així el cronista valencià Beuter (1538) creu que les famoses tres-centes donzelles de Lleida per manament de Jaume I foren dutes a Valencia per la poblacio cristiana del nou regne, foren les que dugueren la llengua catalana, per aquella pintoresca raó que donà el tortosí Despuig (1557): "per ço que les criatures mes aprenen de les mares que no dels pares".

Com en esta historia cada u que la conta, fa el seu afegitó, yo fare el meu: Per a celebrar l`arribada de les dones, van fer com recentment en el poble de Planes, una gran festa en la plaça, van menjar "butifarra catalana amb mungetas, i se van fartar de ballar la sardana"."


* Temas Valencianos. La leyenda del origen ilerdense de trescientas valencianas. Antonio Ubieto Arteta.

Crec, que en aixo està tot dit.

Catedral de Valéncia

viernes, 11 de agosto de 2017

131-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Ortografia de la Llengua Valenciana

En 1979 apareix un sistema ortogràfic elaborat per la Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (entitat que en el nom de Centre de Cultura Valenciana fon una de les firmants de les bases ortogràfiques del 32) que supon:

a) una superació de les normes del 32;
b) una separació clara de la normativa de l´Institut d´Estudis Catalans (base de les del 32) i
c) un intent científic de dotar a la llengua valenciana d´una codificació gràfica funcional.

* Ortografia de la Llengua Valenciana (RACV. Valéncia, 2005).


Ortografia de la Llengua Valenciana

lunes, 7 de agosto de 2017

130-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Les dos llengües, valencià i catala, s´han desenrollat simultaneament i de modo diferent a traves de l´historia fins al present, en que valencià i catala tenen la seua peculiar fonetica, morfo-sintaxis i vocabulari. I prova d´eixa diferencia son tots els esforços que es fan per a que el valencià se catalanise perdent les seues peculiaritats. La diferencia està en que la Valencia prejaumina tenia ya el seu romanç, com demostren tesis doctorals (Penyarroja, Gómez Bayarri, etc...), els monarques fomentaren la llengua vulgar per mig de sabies lleis (els Furs, Consulat del Mar, etc...), i els escritors valencians portaren la llengua al mes alt nivell d´esplendor en un sigle d´or lliterari (Martorell, Ausias March, etc...). Cosa que no va ocorrer en Catalunya a on fins fa poc els filolecs, consideraven el catala com un dialecte del provençal i al mancar d´una important historia lliteraria propia, té que apropiar dels classics valencians..."

Font: 'El secessionisme llingüistic', per D. Josep Mª Guinot. Revista 'Renou' nº 37, juny 2000. Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló.

* Josep Mª Guinot i Galan (Artana, 1907-Castelló, 2005). Llicenciat en Filosofia i Lletres, secció Filologia Romànica, per l´Universitat de Barcelona. Doctor en Sagrada Teologia. Catedràtic de Religió i de Llatí. Vicari de la Trinitat de Castelló i Canonge Magistral de la Catedral de Sogorp. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Fundador de l´Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló. Ha escrit diverses obres sobre temàtica religiosa i llingüística.

En Josep Mª Guinot i Galan

viernes, 4 de agosto de 2017

129-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana.

"Me dijeron que nunca llegaría a ser nadie en el mundo de la literatura". Anfós Ramon (el poeta valenciano más premiado de todos los tiempos). Citat per Josué Ferrer.

Un poquet d´una poesia del nostre gran poeta, Anfós Ramon.

M´agradaria dirvos eixes coses 
que es fan espiga 
o llum en la paraula. 
M´agradaria tindre sense núvols 
el goig que es torna veu 
des de l´entranya. 

Pero tinc un dolor enmig la llengua, 
que em fa tancar els llavis 
ple de rabia, 
quan veig al fill negat que mistifica 
l´orige de la llengua valenciana. 

Tinc un desig de paus 
i de concordies 
marchant unidament per eixa causa 
que no coneix l´engany 
ni mai té dubte quan sembra 
de Senyeres nostra Patria. 

I cride al poble meu. 
Cride a la terra 
que sap quallar el fruit 
de nostra parla, 
per tal de que no calle 
ni claudique 
davant de qui la ven o la regala...'.

(Fragment del poema titulat 'En poques paraules, prou.').

* Anfós Ramon i Garcia (Valéncia, 1924-2014). Premi Nacional de Poesia.

Foto de Josué Ferrer.

N'Anfós Ramon i Garcia

lunes, 31 de julio de 2017

128-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Ell sentia, en lo més íntim del seu cor, la decadència de la seua llengua valenciana; per això parlava de 'la gran necessitat que hi ha de conservar l´idioma propi d´este Regne'." 

Font: 'El Crit de la llengua' de Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006). 

* Fra Lluís Galiana i Cervera (Ontinyent, 1740-1771). De l´orde dels Predicadors. Estudià filosofia i teologia en Oriola. L´obra més coneguda d´ell es la "Rondalla de rondalles". Estigué en contacte en Gregori Mayans, intercanviant duptes filosòfics i llingüistics.

Foto: "Rondalla de rondalles", edició de Carles Ros i Hebrera, de l´any 1776, Valéncia.


viernes, 28 de julio de 2017

58-Notes històriques

"Uno de los factores que explica el aletargamiento de la sociedad valenciana es la ausencia de una burguesía nacionalista, poco comprometida con la personalidad valenciana, y que sólo aspira a obtener beneficios de su participación en la economía, dejando de lado las cuestiones de carácter político."

[...]

"Cataluña o País Vasco tienen un mayor peso nacionalista en sus sistemas políticos, porque poseen sólidas burguesías que están fuertemente comprometidas con el proyecto nacionalista en sus respectivas comunidades."


Paraules del llibre de Vicent González Lizondo titulat "No, sin nosotros". Citat per Carles Recio en el llibre 'La vida por Valencia. Biografía cultural y política de Vicent González Lizondo' (Valéncia, 2002). 

* Vicent González Lizondo (Valéncia, 1942-1996). Empresari i polític.


lunes, 24 de julio de 2017

127-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Part del pròlec del llibre 'De la institucio, govern politich y juridich, costum, y observancies de la fabrica vella, dita de murs, y valls, y nova, dita del riu de la insigne, lleal i coronada ciutat de Valencia', editat l´any 1675, per Josep Llop. En un passage es pot llegir: 

"... Y no es de menyus cosideració el haver usat lo Autor del nostre Idioma Valencià..."

* Josep Llop (Valéncia, 1630¿?-1685), era Jurisconsult, Doctor en abdós drets, decà dels advocats de la ciutat de Valéncia... Autor de diverses obres, continuà el 'Vocabulario u Onomásticon de voces de derecho patrio conocido por Fueros de Valencia de G. Gil Polo'. Publicà el 'Expediente fácil para desempeñar y descargar la Ciudad de Valencia de las muchas deudas que la oprimen' (1669), apart de la ya resenyada.

Foto: Biblioteca Valenciana.

Expedient

viernes, 21 de julio de 2017

126-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Nota de l´autor del llibre 'Thesaurus Puerilis' (El tesor dels chiquets), de l´escritor Onofre Pou. Es llig en la susdita nota: 

"... esta primer lo vullgar en llangua Cathalana, y Valenciana, y despres lo llati...”. Publicat en Valencia per Pedro de Huete l´any 1575 (un diccionari valencià-llati), també existixen atres edicions: en Barcelona (els anys 1580 i 1600) i en Perpinyà (1591).

Font: "Cites historiques sobre la llengua valenciana (del sigle XI al XX)", per Agustí Galbis. Publicat en Valencian. org

* Onofre Pou (Girona, sigle XVI). Naixqué en Girona pero residí en Valéncia i Perpinyà. Estudià filosofia i teologia i donà classes de gramàtica. Fon alumne de l´humaniste Joan Llorenç Palmireno.


lunes, 17 de julio de 2017

125-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Vers del foli 977, manuscrit propietat dels Pares Dominics de Valéncia de l´any 1586, que conté una deliciosa narració en forma de declaració jurada, feta per un valencià, Jeroni Ferrandis, que va coincidir en Colombia en Sant Lluís Bertran (Valéncia, 1526-1581). És un testimoni sobre la llengua en que parlava el sant. 

Diu entre llínies: "...y que este testigo hoyo predicar el dicho Fray Lluys Bertran en lengua valenciana siempre y vio que los dichos Indios le entendian..."

Font: Citat per Salvador Faus i Sabater en “Recopilació històrica sobre la denominació Llengua Valenciana”, pàg. 61.

Foto: "La llengua valenciana i els nostres clàssics". Mª Teresa Puerto.


viernes, 14 de julio de 2017

124-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Las obras del excelentissimo poeta Ausias March, Cavallero Valenciano. Traduzidas de lengua lemosina en Castellano", de l´any 1579, pel poeta Jordi de Monte Mayor. 

És sabut que antigament alguns autors li donaren al parlar del sur de França i la Corona d´Aragó, el nom de llengua llemosina, en el sigle XIX també hi hagué un brot de renaiximent nostàlgic del mateix nom. No obstant, l´edició de l´obra en la llengua original d´Ausias March, feta en Valladolid en 1555, per Joan de Resa, du al final un Vocabulari Valencià-Castellà.

* Jorge de Monte Mayor (Montemor-o-Velho, 1520-Piamonte, 1562). Escritor i poeta hispano-portugués. Fon músic i cantant de la capella de l´infanta Maria, germana de Felip II, i criat dels príncips de Portugal. 

Foto: Biblioteca virtual Miguel de Cervantes.

Las obras del excelentissimo poeta
Ausias March, Cavallero Valenciano

lunes, 10 de julio de 2017

123-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Vocabulari Valencià-Castellà" (edició del sigle XX), prologat per l´escritor i polític Salvador Guinot i Vilar (Castelló, 1866-1944), l´autor de l´edició original fon Joan de Resa –pseudònim d´Honorat Joan-, el qual feu este vocabulari, per a la millor comprensió dels castellans de les obres d´Ausias March, que varen ser publicades en Valladolid l´any 1555, en Llengua Valenciana, de les quals este "Vocabulario" formà part.

* Honorat Joan i Escrivà (Xàtiva, 1507-1566). Humaniste, escritor i religiós. Estudià en Lovaina, tenint com a mestre a Lluís Vives en el qual adquirí coneiximents de llatí i grec, filosofia, matemàtiques, jurisprudencia i història. Estigué al servici de Carles V, ajudà a la formació de Felip II, despuix fon mestre del seu fill (el príncip Carles) i en 1564 fon nomenat bisbe d´Osma.

Font: Biblioteca Municipal de Xàtiva.

Honorat Joan i Escrivà

viernes, 7 de julio de 2017

122-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Portada de la "Grammatica valenciano-latina", del mege i excels humaniste Andreu Sempere, de la que se´n feren prop de quaranta edicions: la primera en Valéncia l´any 1546, seguint-li sis més durant el sigle XVI, dos en Barcelona els anys 1570 i 1637, dos en Caller (Sardenya) els anys 1557 i 1583, i més de vint en Mallorca en els sigles XVII, XVIII i XIX. En tots estos llocs s´estudià el llatí, durant molts anys, en una Gramàtica Valenciana. La present edició és de Palma de Mallorca de l´any 1749. 

Foto: "La llengua valenciana i els nostres clàssics". Mª Teresa Puerto.

* Andreu Sempere (Alcoy, 1510-Valéncia, 1572). Doctor en Medicina. Catedràtic de Gramàtica i Retòrica per l´Universitat de Valéncia. Escrigué manuals i tractats i també poesia.

Andreu Sempere

lunes, 3 de julio de 2017

121-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana.

Començament i Colofó del llibre "Sinonima Variationum Sententiarum", de l´escritor Jeroni Amiguet. Llegim en abdós reproduccions: 

"… ex italico sermone in valentinum…". Fon editat en Valéncia l´any 1502.

* Jeroni Amiguet i Breçó (Tortosa, sigle XV- Barcelona ¿?, 1530). Mege, humaniste i professor de gramàtica en Oliva, Gandia, Valéncia, Lleida i Tortosa. 

Foto: Colofó del llibre "Sinonima Variatorum Sententiarum" (ValenciaFreedom).

Sinonima Variationum

viernes, 30 de junio de 2017

120-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Començament i Colofó del llibre "Sinonima Variationum Sententiarum", de l´escritor Jeroni Amiguet. Llegim en abdós reproduccions:

"… ex italico sermone in valentinum…". Fon editat en Valéncia l´any 1502.

* Jeroni Amiguet i Breçó (Tortosa, sigle XV- Barcelona ¿?, 1530). Mege, humaniste i professor de gramàtica en Oliva, Gandia, Valéncia, Lleida i Tortosa.

Foto: Començament del llibre
 "Sinonima Variationum Sententiarum". (Valencia Freedom)


Sinonima Variationum

lunes, 26 de junio de 2017

119-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Transcripció de "La trenta e dues", alabança a Valéncia del llibre "Regiment de la Cosa Publica", del traductor, escritor i mestre en Sacra Teologia, el franciscà Francesc Eiximenis. Sobre les arrels [raïls] de la Llengua Valenciana, llegim: 

“…aquesta terra ha llenguatge compost de diverses llengues que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millo li es, e ha lexats los pus durs e los pus mals sonants vocables del altres, he ha presos los millors…'. 
Edició valenciana de l´any 1499. Francesc Eiximenis (Girona, 1327-Perpinyà, 1409).

Foto: Taulellets. Entrada triumfal de Sant Vicent Ferrer a Valéncia, al seu costat, Francesc Eiximenis fent-li una pregunta.

Entrada triumfal de Sant Vicent Ferrer en Valéncia

viernes, 23 de junio de 2017

118-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana.

Dedicatòria de "La Vida de Sancta Catherina de Sena". Es pot llegir al principi: 

“…trauir de lati en valenciana prosa…”. L´autor és Miquel Pereç. Edició de Valéncia de l´any 1499.

Vita Divae Catherinae de Senis, en valencià "La vida de Sancta Catherina de Sena", arromançat per Miquel Pereç. Narcis Vinyoles. "Cobles en lahor de Sancta Catherina de Sena". Imprés per Cristòfol Cofman. Valéncia, 11 de maig de 1499.

Fonts de documentació i foto: Vicent García Editores, S.A.

Sancta Catherina

lunes, 19 de junio de 2017

117-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Bertomeu de Torres Naharro, en la seua comedia "Propalladia", es pot llegir: 

"...Mas aveis destar alerta por sentir los personajes que hablan quatro lenguajes hasta acabar su rehierta. No salen de cuenta cierta por latín e italiano, castellano y valenciano que ninguno desconcierta." 

* Bartolomé de Torres Naharro (Badajoz, ¿?-1524). "Propalladia" (Nàpols, 1517). 

Fonts: Citat per Vicent Ferrer Olmos en "Comedias de un famoso extremeño" (Levante (Especial), 7.2.1981). I per Salvador Faus i Sabater en "Recopilació històrica sobre la denominació llengua valenciana" (pag. 50).

Propalladia

viernes, 16 de junio de 2017

57-Notes històriques

L'any 1920, denunciava Mossén Alcover:

"Estoy disconforme con las arbitrariedades de Pompeu Fabra y contra el centralismo lingüístico que él quiere imponer en todas partes (Valencia incluida). Imponer no ya el habla de Cataluña sino la de Barcelona con talante dogmático y con arbitraria eliminación de las formas que se asemejan al castellano..."

Font: Revista Renou nº 48, març de 2004, de l'Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló.

* Antoni Mª Alcover i Sureda (Santa Cirga, Manacor, 1862-Palma, 1932). Eclesiàstic, llingüiste i escritor. Autor del diccionari Català-Valencià-Balear.

Antoni Mª Alcover i Sureda

lunes, 12 de junio de 2017

116-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"... Deixem-se de considerar a Artola com poeta català. D´això res. Escrivia en aquelles normes que molts seguien per creure seues, pero els pensaments, els sentiments sempre foren casolans. Sí es veritat que ell va estudiar en les Universitats de Barcelona i Salamanca. Que el idioma català el tindria mastegat, pero per lo mateix que el seu contacte en el castellà no desfigurà el seu verp autènticament castellonenc tampoc ho feren els anys que va passar, primer estudiant Arquitectura en Barcelona, i poc després deixar aquella carrera per a fer Filosofia i Lletres.

[...]

I en realitat, amic llector tant si eres com si no, fill de la ciutat de La Plana, este llibre ['A l´ombra del campanar'] es per a llegir-lo en continua delectació. Vers, pura cançó. Canta al poble i a la gent, als animals, a les costums i a les bondats que roden la noria dels dies plens de treball o bullint de festa, pero més gojant que penant. Mirem com desperta l´horta la ploma d´Artola:

'El llaurador matiner
el pollastre, diu, l´alerta,
de matí de matinet,
i el llaurador es desperta
amb (sic) un eriçó de fret.
Deixa un sospir de recança
embolicat al llençol
i a la finestra s´atança
per vore si ha eixit el sol.
Mira al cel i el veu tot negre
(ha plogut tota la nit)
Pensa en la saò i alegre
... ¡es fica de cap al llit!" 

Font: 'Bernat Artola Tomás. Ver empelt d'amor a Castelló' per Manuel Casaña Taroncher. Revista Renou nº 48, març 2004, de l'Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló.

* Bernat Artola i Tomás (Castelló, 1904-Madrit, 1958). Mestre, dibuixant, escritor i poeta.

Bernat Artola i Tomás

viernes, 9 de junio de 2017

115-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"... es un error pensar que Jaime I trajese el catalán a Valencia y Baleares. Rotundamente no. En Baleares ya se hablaba ese latín degenerado de distinta forma, aunque muy parecido. Luego, la noción de catalanismo como la lengua madre de la valenciana y de la balear es falsa históricamente. Las manifestaciones culturales baleáricas y valencianas son muy anteriores a las del catalán."

Font: Torcuato Luca de Tena (El día de Baleares, 22.9.1985). Cita reseñada en el libro 'Nacionalismo catalán. Una gran farsa' de Michael Braveheart.

* Torcuato Luca de Tena Brunet (Madrid, 1923-1999). Escritor, periodista y miembro de la Real Academia Española de la Lengua.

Torcuato Luca de Tena Brunet

lunes, 5 de junio de 2017

114-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Diu en la dedicatoria del Tirant lo Blanch: 

"…me atrevire expondre, no solament de lengua inglesa en portuguesa. Mes encara de portuguesa en vulgar valenciana, perço que la nacio don yo so natural sen puxa alegrar…" 

D'esta novela de l'escritor valencià, Joanot Martorell i Mompalau (Gandia, 1413-1468), digué Cervantes que: "…es el mejor libro del mundo…" ('Don Quijote de la Mancha', I, cap. VI). 

Diu en el Deo gracias del Tirant lo Blanch: 

"…Lo qual fon traduit de angles en lengua portuguesa. E apres en vulgar lengua valenciana per lo magnifich e virtuos cavaller mossen johanot Martorell…"

També diu: '… llibre apellat Tirant lo blanch…'. (Podem comprovar perfectament que és blanch, en H). 

Açò ho diu l'escritor Martí Joan de Galba (Valéncia, ¿?-1490), el qual escrigué la quarta i última part degut a la mort de Martorell. Fon editat en Valéncia l'any 1490. (Biblioteca Universitària de Valéncia, British Library de Londres i Hispanic Society of America de Nova York).

El Tirant lo Blanch es u dels llibres més importants de la lliteratura universal i la primera novela cavalleresca impresa (anterior a la novela 'Amadís de Gaula').

Tirant lo Blanch