lunes, 15 de enero de 2018

75-Notes històriques

"Ciertamente los elementos étnicos que integraban la población valenciana en la época anterior y posterior a Jaime I eran muy heterogéneos. En efecto, había moros -utilizamos este vocablo en su acepción amplia apuntando aquellos que profesaban la fe musulmana-; había descendientes de los pobladores hispano-romano-visigodos que se habían convertido al mahometismo, y que son conocidos por muladíes; había judíos fieles a su fe; otros, que eran descendientes de la población premusulmana que habían conservado su religión cristiana, conocidos por mozárabes. Y tras la conquista se mezclaron con las razas precedentes los aragones..., catalanes..., y otros pueblos hispanos. De entre los conquistadores, los aragoneses fueron los que en mayor número se quedaron en Valencia."

Font: 'Los pobladores del Regnum Valentiae', per Juan Ferrando Badía (Las Provincias, 12.9.1987).

* Juan Ferrando Badía (Foyos, 1926-Valéncia, 2007). Catedràtic Emèrit de Dret Constitucional i Ciència Política. Universitat 'Rey Juan Carlos' (Madrit). Doctor Honoris Causa.

En Juan Ferrando Badía

viernes, 12 de enero de 2018

144-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Este és el gran fenòmen llingüístic que cal estudiar. La llengua llatina vulgar dels conquistadors romans del Regne de Valéncia és la mare de la nostra Llengua Valenciana que, com les seues germanes, es denominà 'romànica' per procedir de la romana vulgar, la qual anà conseguint a poc a poc en estes terres nostres una transformació natural i ben llògica, tal com els passà a totes les llengües vives, d´acort en el caràcter, condicions, costums i les demés circumstàncies dels seus habitants.'

Font: Pròlec de l´autor del llibre 'El Crit de la llengua', per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.).

* Josep Alminyana i Vallés (Cerdà, 1916-Torrella, 2006). Religiós i escritor. Estudià Filosofia i Teologia. Fon professor de Teologia. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Ha traduit al valencià els quatre evangelis i el missal romà, també ha fet un estudi sobre Sor Isabel de Villena, entre atres obres.



lunes, 8 de enero de 2018

74-Notes històriques

"Negamos que la lengua valenciana sea catalán. Negamos el concepto de unidad de la lengua. Negamos y nos oponemos al monolitismo científico. Es evidente que entre el idioma catalán y el idioma valenciano existen elementos profundos comunes, pero es evidente que en la Comunidad Valenciana corresponde el derecho a recoger del pueblo y conformar su propia lengua. Me permito aconsejar la lectura atenta de las normas de Castelló, que se reconocen, asimismo, como provisionales en su contenido. De ellas se han separado instituciones culturales, lingüísticas, científicas de Cataluña y Valencia, y es perfectamente político y científicamente admisible, que una comunidad intente adecuar su ortografía y su fonética."

1982. Senador Broseta. La Comissió Constitucional del Senat dictaminà en favor de la denominació 'Llengua Valenciana', tal i com consta en l´Estatut Valencià.

* Manuel Broseta i Pont (Banyeres de Mariola, 1932-Valéncia, 1992). Catedràtic de Dret Mercantil i polític.

En Manuel Broseta i Pont

viernes, 5 de enero de 2018

143-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Las lenguas valenciana y balear/mallorquina, son más de 300 años más antiguas que la catalana."

Font: Dámaso Alonso, 1981, presidente de la RAE (Las Provincias, 18.7.1981)

* Dámaso Alonso y Fernández de las Redondas (Madrid, 1898-1990). Licenciado en Derecho y en Filosofia y Letras. Catedrático de Lengua y literatura españolas y Catedrático de Filología románica. Académico de la Real Academia de la Historia y de la Real Academia Española de la Lengua (RAE).

En Dàmaso Alonso

martes, 2 de enero de 2018

142-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"El poble valencià no mereix tindre esta classe de polítics tan despreciables per inofensius, inoperants i descastats, que segurament, per no seguir la doctrina de Jesús, són incapaços de llançar als nous mercaders que estan malbaratant la nostra llengua, història i cultura en el "Temple" d´Espanya. 

Puix la llengua valenciana, que és oficial com la castellana, en el nostre Estatut d´Autonomia, en les demés autonomies i institucions nacionals l´han desterrat i, com un insult més, desapareix del mapa. Clar, que tot açò té un principi com totes les coses del món. ¿Quants catedràtics valencians han hagut en les universitats catalanes? Yo crec que cap. En canvi, en els anys 50/60, en l´Universitat de Valéncia hi havia cinc catedràtics catalans! A saber: Reglà, Tarradell, Giralt, Dolç i Ernest Lluch. Ells foren els que deixaren el camp sembrat i abonat, i gràcies als indolents, incapacitats i abandonats polítics valencians no els falta la collita de Bromera, Tres i Quatre i la Conselleria d´Educació, Cultura i Deport o l´Institució Alfons el Magnànim... 

I el poble seguix callant i contemplant la destrossa. Perque el càncer catalaniste, ya ha entrat també en les falles. Per això yo acuse, als militants de l´Opus del Govern, d´incúria, apatia, negligència, perea i falta de patriotisme. I, com yo no soc sant, no perdonaré mai la seua falsetat i sa total falta d'amor a sa mare Valéncia i a son maltractat poble."

Font: 'Yo acuse', per Anfós Ramón (Las Provincias, 12.9.2008).

* Anfós Ramón i Garcia (Valéncia, 1924-2014). Escritor, periodiste i poeta. Ha segut guardonat en molts premis, ha obtingut el Premi Nacional de Poesia. Fon vicepresident de Lo Rat Penat. Ha publicat diversos llibres, especialment de poesia.

N'Anfós Ramon i Garcia

viernes, 29 de diciembre de 2017

73-Notes històriques

Josep Tarradellas, president de la Generalitat de Catalunya, declarà en el diari 'Las Provincias' (Dumenge, 13 de maig de 1979), que mai han existit els falsos 'paisos catalans' ni la més falsa 'Catalunya Nort', que això és un invent molt modern, posterior als anys 1950. Declaració que tornà a repetir Josep Tarradellas en una reunió que mantingué en Barcelona junt a l´Unió de Periodistes de Valéncia (23 d´Octubre de 1979): 

"Mai han existit els 'paisos catalans', ni el català és la llengua mare de la Llengua Valenciana." 

* Josep Tarradellas i Joan (Cervelló, 1899-Barcelona, 1988). Polític. Marqués de Tarradellas. President de la Generalitat de Catalunya en l´exili durant la dictadura franquista des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat catalana l´any 1980. Tarradellas era d´esquerres i catalanista, pero sempre va defendre una Catalunya unida a Espanya.

Foto: Adolfo Suárez i Josep Tarradellas.

Adolfo Suárez i Josep Tarradellas

viernes, 22 de diciembre de 2017

141-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Lo que escuece al fascismo catalanero es que Canals testificara la existencia de frontera idiomática entre las lenguas valenciana y catalana en el lejano 1395; cuando no existía -según la inmersión- secesionismo. La traducción ‘en llengua materna valenciana’ fue encargada por Jaime de Aragón, obispo de Valencia, insatisfecho con la realizada ‘en llengua catalana’. Al trasladar el texto latino, Canals tuvo que buscar recursos lingüísticos de la lengua nacional valenciana, algo que no ofrecía la caótica lengua catalana plagada de provenzalismos léxicos y arcaísmos sintácticos."

Font: ‘Curt de Saskatchewan’, per Ricart Garcia Moya (Diario de Valencia, 10.6.2001).

* Ricart Garcia Moya, és professor de secundària i investigador alacantí. Ha dedicat gran part de la seua vida a l´investigació de les relacions del poble valencià en atres regions veïnes, especialment Castella i Catalunya. Ha segut colaborador en diverses publicacions i articuliste en diversos periòdics (Diario Información, La Verdad, Las Provincias, ABC, Diario 16, Levante, Heraldo de Aragón, Diario de Valencia, etc...), a on per mig d´artículs ha anat donant a conéixer el resultat de sa llavor investigadora. Ha publicat diversos llibres.

En Ricart Garcia Moya